Aquest 25 d’Abril celebrem la nostra diada nacional, i milers de persones tornem a eixir al carrer per defensar la nostra identitat, el nostre territori, i el nostre poble i també per assenyalar el camí d’estels que ens portarà cap a la llibertat. Cada 25 d’Abril demostrem als nostres opressors que malgrat els més de tres segles d’ocupació, malgrat l’explotació a la qual sotmeten a la classe treballadora, mantenim la nostra dignitat com a poble rebel.
Els Països Catalans som un poble en moviment. Unit per una llengua tan arrelada a aquesta terra que ha sobreviscut durant segles a l’intent d’extermini dels poderosos estats espanyol i francès. La llengua catalana salvada i sostinguda arreu del territori per aquells sectors socials que mai han venut al seu país: les classes populars. La metxa de la nostra cultura continua encesa i es manifesta arreu del territori mitjançant la nostra música, els nostres cants, les nostres danses, les nostres festes populars, les nostres tradicions,... sobreviu gràcies a l’empenta de la nostra gent, en especial del jovent. A principis d’enguany han tornat a caure sobre les tradicions dels Països Catalans noves restriccions, com ara l’anomenada directiva europea del foc, la nostra cultura amb el seu tarannà marcadament desobedient ha demostrat històricament que, malgrat els entrebancs, salta el filferro institucional, burla totes les prohibicions i perviu a través del temps.
Malgrat que ens ho repetisquen una, cent o mil vegades, no som, no hem sigut mai, un poble muelle, pactista, meninfot. Els Països Catalans estan forjats en el foc del combat i la nostra història està plagada d’episodis de rebel·lia i resistència, de revoltes i lluites populars. Agermanats, segadors, maulets, miquelets, ludistes, vaguistes, internacionalistes, feministes, anarcosindicalistes, comunistes, ecologistes, insumbissos, okupes, independentistes,... formen part de la nostra memòria històrica i del nostre present de lluita.
Els Països Catalans som una nació. Però una nació no només està conformada per les diferents manifestacions de la nostra llengua i cultura. La nació la formem les persones, les relacions humanes i econòmiques que establim entre nosaltres.
L’enemic ho té clar, reconeix la nostra singularitat, i actua en conseqüència. En l’actual crisi econòmica el capitalisme colpeja especialment la classe treballadora dels Països Catalans imposant-nos un plus de precarietat, que en especial impacta entre les dones, les i els immigrants, i les i els joves. A casa nostra, hi ha més d’1.600.000 persones aturades. L’atur del jovent supera el 42%. El fet que els Països Catalans concentren més del 40% dels ERO i tancaments d’empreses de tot l’estat espanyol no és una casualitat. Misèria i frustració s’escampen arreu de les comarques i així, mitjançant els tancaments, la precarietat i els acomiadaments, Espanya i França pretenen destruir les nostres fonts de vida, empobrir-nos per fer-nos més dependents,... en definitiva, el capitalisme salvatge i l’opressió nacional espanyola i francesa volen destruir la notra terra, neutralitzar-la, relegar-la al no-res.
És moment, doncs, que les persones treballadores d’arreu dels Països Catalans prenguem consciència del que som i de qui tenim enfront. Que el nostre poble cree xarxes de lluita allà on l’opressió nacional i social és present, i bastisca mecanismes de combat que el porten, a poc a poc, a constituir-se en un agent social actiu i vertebrador. Amb la Unitat Popular, la sinergia de totes les lluites a cada barri, poble i ciutat, els Països Catalans aconseguiran el seu alliberament nacional i social. L’Esquerra Independentista té un paper cabdal aquesta construcció del contrapoder popular a la nostra nació ja que aportem estratègia i tàctica, treballem sectorialment en diferents àmbits, des del sindicalisme a la defensa de l’ensenyament públic, des de les organitzacions de joves a la defensa del patrimoni, i donada la nostra implantació arreu dels Països Catalans podem donar una perspectiva territorial més ampla i servir de connector de lluites.
La Unitat Popular per la que treballem ha de tindre com objectius mínims la territorialitat, la defensa del dret a l’autodeterminació i la defensa dels drets de la classe treballadora. Des de l’Esquerra Independentista apostem per la construcció nacional dels Països Catalans. Entenem que la Unitat Popular té un paper clau en aquest sentit, donat que la construcció nacional només pot avançar al marge dels marcs autonòmics/regionals i constitucionals espanyol i francès. Cal que siguem capaços de desobeir els poders dels estats, que estem disposats a la confrontació, per tal de poder assolir un futur lliure. I alhora cal que siguem creatius per teixir la nostra nació des de l’activació de les iniciatives populars que traspassen les fronteres administratives i arrelen en el si del nostre poble.
I recordem: tot projecte emancipador que no prenga el marc nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, serà incomplet i farcit de contradiccions.
Perquè cap territori català ha de quedar exclós de l’alliberament: el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra... tots i totes...
Som Països Catalans!
Signem el manifest com a organitzacions de l’Esquerra Independentista:
Endavant (OSAN), CAJEI, COS, Maulets, SEPC, Alerta Solidària.
