dissabte, 12 de març de 2011

Concentració per TV3 - 04/03/2011 i 11/03/2011

Avui, a l'Alcúdia hem tornat a eixir al carrer per denunciar la censura que està aplicant el govern de Francisco Camps amb la prohibició de les emissions de TV3.

El passat divendres 4 de març ja vàrem eixir al carrer per reclamar el nostre dret a vore allò que ens vinga de gust. La concentració convocada per Joves de l'Alcúdia per TV3 va comptar amb el suport de Compromís per l'Alcúdia, Maulets de la Ribera, la plataforma #sensesenyal i ACPV. Tot i la pluja hi vam ser més de 100 persones les que acudirem a la Plaça Tirant lo Blanc de l'Alcúdia per demanar allò que creiem que és nostre i ens han robat.





Avuí, també passada per aigua, la concentració estava convocada pel PSOE, però hi ha participat de forma activa Compromís per l'Alcúdia, Maulets de la Ribera, la Colla de correfocs "els Dimonis Enroscats de l'Alcúdia" i Joventuts Socialistes, que han llegit un article del nostre veí Josep Lluís Bauset, que també hi estava present entre els manifestants. Maulets hem llegit el nostre manifest, que ens hem vist obligats a retallar degut a que les condicions meteorològiques no estaven al nostre favor, tot i això, al voltant d'un centenar de persones cobertes sota els seus respectius paraigües han fet acte de presència durant l'acte.



divendres, 11 de març de 2011

Concentració per TV3

Avuí, 11 de març, hi haurà una altra concentració per TV3 a l'Alcúdia on Maulets participarem activament en la lectura del nostre manifest.

L'acte tindrà lloc a la Plaça Tirant lo Blanc a les 19h i hi participaran tots els col·lectius que s'hi hagen adherit.

dijous, 3 de març de 2011

Concentració per TV3 a l'Alcúdia

Demà divendres 4 de març, hi ha convocada una concentració a l'Alcúdia per la llibertat d'expressió amb l'objectiu principal que es reprenguen les emissions de TV3 al País Valencià.

Aquest acte ha sigut iniciativa de la ciutadania i organitzat a través de les xarxes, nosaltres sols ens fem ressò.

Compta amb el suport de:
  • Compromís per l'Alcúdia
  • Maulets de la Ribera
  • Acció Cultural del País Valencià
  • Plataforma #SenseSenyal


http://www.facebook.com/event.php?eid=186175891420366&ref=ts

Aquesta concentració compta amb el suport de la Plataforma #sensesenyal i d'ACPV

US ESPEREM!

http://twitter.com/#!/saved-search/%23sensesenyal

dilluns, 6 de desembre de 2010

Constitucions? Seguim lluitant per la plena independència!

El 6 de desembre mai ha estat per nosaltres una jornada festiva, sinó altra data de lluita per la llibertat dels Països Catalans i per la construcció d'una societat amb justícia social.

Del Decret de Nova Planta als Principios Fundacionales del Movimiento i d'aquests a la Constitució espanyola hi ha un fil conductor: el de la dominació de classe i el de l'opressió nacional. Els projectes imperialistes espanyol i francès han necessitat del nostre territori i de la nostra gent per a ampliar els seus mercats, extraure la nostra força de treball, recaptar més i més impostos, i fer de carn de canó dels seus exèrcits. Aquesta opressió i explotació, a més a més, ha comptat amb el suport i col·laboració de la burgesia autòctona, que ha comprès molt bé que per a mantenir el seu estatus dirigent i privilegiat necessitava aliar-se amb les oligarquies de França i Espanya.

A cada moment de la nostra història les minories dominants han trobat els mecanismes legals i institucionals adients per tal de mantenir el seu domini sobre el poble català. En la fase contemporània d'aquest projecte de dominació les eines jurídiques, no són altres que l'actual constitució espanyola i els diferents Estatuts d'Autonomia que d'ella emanen; normes sagrades que l'estat intenta preservar a tota costa, fins i tot enfrontant les seues pròpies institucions -autonòmiques i centrals-, com s'ha evidenciat amb la sentència del Tribunal Constitucional contra el text estatutari aprovat al parlament de la comunitat autònoma de Catalunya.

L'aparença democràtica, la formalitat parlamentària i el maquillatge electoral amaguen una realitat ben diferent. Es tanquen mitjans de comunicació, s'il·legalitzen partits polítics, s'empresonen activistes socials i es tortura en fosques comissaries en nom d'un Estat de Dret que només conserva d'aquest el nom. La nostra democràcia no és la dels telediaris i les institucions que un dia com hui celebren multitud d'actes per condecorar les institucions més antidemocràtiques de l'estat -exèrcit, cossos policials, monarquia-; alhora que lloen el sacrifici dels “pares de la pàtria”, feixistes reconvertits els uns, traïdors de la classe obrera els altres.

La nostra democràcia és la dels immigrants morts a l'Atlàntic, la de les dones agredides i humiliades, la de les joves precàries, la dels sindicalistes reprimits, la de les famílies desallotjades, la dels treballadors aturats. No som el mal menor o el dany col·lateral d'una democràcia imperfecta, sinó l'efecte d'una política que només busca el benefici i el lucre d'uns pocs. On estan, sinó, els treballs dignes per a tothom, la igualtat entre homes i dones, la vivenda accessible per al poble, els serveis públics de qualitat, la participació popular en els afers polítics, l'acollida solidària a les més necessitades?

De Felip V a Franco i de Franco al Borbó, els Països Catalans ens hem trobat més de 3 segles de la mateixa història: la de l'opressió. Però també la de la resistència. Dels angelets de la terra als maulets. De les antifeixistes i milicianes del 36 a les guerrilleres antifranquistes, hem demostrat que davant la injustícia i la desigualtat som un poble combatiu. I ho continuem demostrant a cada acte de rebuig d'aquesta constitució que tindrà lloc el 6 de desembre als nostres pobles i ciutats, com ho vam demostrar fa pocs mesos, el 29 de setembre, amb la lluita de les treballadores contra la reforma laboral, o amb les set jornades de vaga general massives a la Catalunya nord; i ho demostren ara mateix més d'un centenar de municipis catalans que es declaren moralment exclosos de la constitució.

dijous, 2 de desembre de 2010

Comença la nova campanya "Fora simbologia feixista"

L'assemblea de Maulets de la Ribera ha posat en marxa una campanya per tal d'eliminar la simbologia feixista de la via pública dels pobles de la comarca.
Per donar inici a aquesta iniciativa, ha enviat a sis ajuntaments de la comarca (Alberic, l'Alcúdia, Alginet, Carlet, Guadassuar i Massalavés) una carta sol·licitant que, complint la llei aprovada el 31 d'octubre de 2007, retire tots els símbols que enalteixin el cop d'estat i la dictadura del General Franco i Primo Rivera.

Ací podeu llegir el manifest.

Demanem a tots els col·lectius i organitzacions, i a tota la ciutadania en general que s'adherisca.
Per fer-ho, envieu un correu electrònic a mauletslaribera@gmail.com amb Assumpte: Adherir-me i al cos del missatge el Nom i inicials del primer cognom o nom de la organització, professió i poble d'on sou. Així també, ens agradaria que ens enviareu si conegueu informació sobre símbols feixistes a les vostres localitats, així podrem elaborar un dossier amb tota la simbologia que encara queda present als nostres carrers.

Així també, tots aquells dels Països Catalans que vulguen donar suport, han de fer el mateix afegint el nom de la comarca.

Ben aviat pujarem el cartell de la campanya.

Un salut, atentament,
Maulets de la Ribera.

Segueix-nos al Facebook!

divendres, 26 de novembre de 2010

La violència de gènere té cara i creu. Combatem-la!


Manifest
Dijous 25 de novembre es commemora, de nou, el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, quan encara no fa ni un més de la visita al nostre país del líder de l’Esglèsia Catòlica, una institució que –des de la seva creació- ha emparat clarament la violència contra les dones.
No només perquè ha estat una de les principals interessades en perpetuar la jerarquia entre ambdós sexes, sinó perquè ha institucionalitzat la divisió entre dones bones i submises (esposes i mares o monges) i dones que fugen del paper que la societat els ha assignat. Aquestes “males dones” (prostitutes, remeieres, lesbianes) han estat estigmatitzades històricament i titllades per l’Esglèsia Catòlica de bruixes i de “putes”, estigma que la moral cristiana ha fet extensiu a totes aquelles dones que experimenten amb la seva sexualitat més enllà de la lògica que equipara sexe amb reproducció. D’aquesta manera, s’alimenta la imatge que la dona és una eterna menor de edat, que actua de forma impulsiva i inconscient i que necessita ser tutelada i corretgida pel seu legítim propietari: el pare, el marit o Déu.
Així, per l’Esglèsia Catòlica, la violència de gènere forma part del ventall de correctius que un home pot utilitzar per evitar que la dona abandoni aquesta submissió, com una ovella que es desvia del ramat. Aquesta moral s’ha traduït, també, en un control estricte del cos de la dona, que no pot decidir ni tan sols si vol o no tenir una criatura sense ser tutelada, gràcies a lleis com la de l’avortament.
Perquè, no ens cansarem de repetir-ho, la violència de gènere no es limita tan sols a l’agressió física o, en el pitjor dels casos, a l’assassinat sistemàtic de dones, ja que aquest extrem és tan sols la part visible d’un iceberg molt més gran: el de les relacions insanes de dependència emocional, basades en la possessió i la gelosia, en la propietat de la parella. Aquest tipus de relacions, que són en les quals el jovent en socialitzem, constitueixen un caldo de cultiu perfecte per tots aquells mecanismes de maltractament psicològic que hem normalitzat: xantatge emocional, control excessiu de la parella, destrucció de l’autoestima a través de la humiliació i la ironia, aïllament de la parella de les seves amistats, etc.
Aquests mecanismes, constitueixen una part de la violència de gènere totalment invisibilitzada pels mitjans de comunicació que, quan arriba el 25 de novembre, es limiten a mostrar el rànquing de dones mortes a mans –estrictament- de les seves parelles o exparelles (una prostituta morta a mans d’un client no es comptabilitza) i les comparatives amb anys anteriors. Aquesta actitud de frivolització per part dels mitjans, contribueix, al seu torn, a alimentar discursos que tergiversen totalment la realitat de les qui pateixen aquesta violència de gènere, afirmant –fins i tot- que cada vegada hi ha més homes que la pateixen i que moltes denúncies de maltractament són falses. En primer lloc, cal tenir molt present que la violència de gènere respón a una estructura de dominació de l’home sobre la dona i que, els casos a la inversa, o bé són la resposta a tota una vida de maltractament o corresponen a xifres similars a les de la violència entre dos homes o entre dues dones.
La violència de gènere, doncs té moltes cares i culpables, molts discursos que cal combatre per eliminar-la de les relacions que establim i evitar que el jovent continuem perpetuant-la. I gairebé tots han estat generats per l’Esglèsia Catòlica.

La moral cristiana també és violència de gènere! Combatem-la

dissabte, 6 de novembre de 2010

Deixem-nos d'hòsties, jo no t'espere!

Després de més de trenta anys de la transició del nacionalcatolicisme imposat pel règim franquista cap a un estat que s’autoproclama aconfessional, l’església catòlica continua gaudint d’un tracte privilegiat i donant mostres d’una desorbitada influència en la conformació de les polítiques públiques.

L’estat continua avui finançant la confessió catòlica amb uns 6000 milions d’euros anuals, dels quals la meitat es destina a mantenir col·legis religiosos concertats. També es paga amb diner públic el sou dels bisbes i capellans, els professors de catolicisme de l’escola pública i gran part de la restauració i sosteniment de l'enorme patrimoni de l’església catòlica, el segon més gran de l’estat i benefactor de no pocs privilegis fiscals. L’església catòlica continua així -contra l’opinió manifestada per alguns sectors de base dels seus fidels- incomplint impunement i de manera reiterada el seu compromís d’aconseguir els recursos propis suficients per atendre les seves necessitats.

D’altra banda, l’episcopat catòlic, emparat per les concessions de l’estat i utilitzant el seu enorme poder econòmic i mediàtic, no ha deixat de pronunciar-se críticament contra el reconeixement de drets fonamentals, alguns dels quals han estat conquerits després de continuades reivindicacions i esforçades lluites. De forma vehement s’erigeix en posseïdora del monopoli de la vida i la mort oposant-se al dret de morir dignament i al dret de les dones a decidir sobre el propi cos a l’hora de portar a terme o no un embaràs. Tractant d’imposar la seva visió de la sexualitat, purament reproductiva, condemna altres formes de viure-la. Desaprova l’ús dels mètodes anticonceptius i de manera greument irresponsable crida a incomplir les recomanacions internacionals que advoquen per l’ús del preservatiu com a eina provadament eficaç per prevenir la SIDA. Alhora, sense massa escàndol ni vergonya, els nombrosos delictes protagonitzats per capellans catòlics fets públics en els darrers anys romanen sense cap mena de condemna ferma per part de les jerarquies eclesials, que -amb poques excepcions- prefereixen tancar els ulls i atribuir-ho a una campanya de desprestigi. Per altra banda, la seva obcecada defensa d’un únic model vàlid d’unió entre les persones, la família tradicional heterosexual, estigmatitza i criminalitza altres models familiars i les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.

Aquesta ingerència continuada en els assumptes públics i personals es tornarà a posar de manifest durant la propera visita del màxim jerarca de l’església catòlica a Barcelona. És indignant que en un període de crisi i de retallades socials els poders públics contribueixin a finançar les enormes despeses que comporta aquesta visita amb els nostres impostos, siguem o no creients.

Els que defensem els valors propis d’una societat laica i democràtica rebutgem el manteniment dels privilegis de l’església catòlica en el camp de la fiscalitat, de l’ensenyament i de tot allò públic i volem acabar amb la interferència constant en els nostres drets i llibertats. Per això, ens oposem a la visita del Papa a Barcelona. DEIXEM-NOS D'HÒSTIES: NOSALTRES NO L’ESPEREM!!