La violència de gènere té cara i creu. Combatem-la!

Manifest

Dijous 25 de novembre es commemora, de nou, el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, quan encara no fa ni un més de la visita al nostre país del líder de l’Esglèsia Catòlica, una institució que –des de la seva creació- ha emparat clarament la violència contra les dones.

No només perquè ha estat una de les principals interessades en perpetuar la jerarquia entre ambdós sexes, sinó perquè ha institucionalitzat la divisió entre dones bones i submises (esposes i mares o monges) i dones que fugen del paper que la societat els ha assignat. Aquestes “males dones” (prostitutes, remeieres, lesbianes) han estat estigmatitzades històricament i titllades per l’Esglèsia Catòlica de bruixes i de “putes”, estigma que la moral cristiana ha fet extensiu a totes aquelles dones que experimenten amb la seva sexualitat més enllà de la lògica que equipara sexe amb reproducció. D’aquesta manera, s’alimenta la imatge que la dona és una eterna menor de edat, que actua de forma impulsiva i inconscient i que necessita ser tutelada i corretgida pel seu legítim propietari: el pare, el marit o Déu.

Així, per l’Esglèsia Catòlica, la violència de gènere forma part del ventall de correctius que un home pot utilitzar per evitar que la dona abandoni aquesta submissió, com una ovella que es desvia del ramat. Aquesta moral s’ha traduït, també, en un control estricte del cos de la dona, que no pot decidir ni tan sols si vol o no tenir una criatura sense ser tutelada, gràcies a lleis com la de l’avortament.

Perquè, no ens cansarem de repetir-ho, la violència de gènere no es limita tan sols a l’agressió física o, en el pitjor dels casos, a l’assassinat sistemàtic de dones, ja que aquest extrem és tan sols la part visible d’un iceberg molt més gran: el de les relacions insanes de dependència emocional, basades en la possessió i la gelosia, en la propietat de la parella. Aquest tipus de relacions, que són en les quals el jovent en socialitzem, constitueixen un caldo de cultiu perfecte per tots aquells mecanismes de maltractament psicològic que hem normalitzat: xantatge emocional, control excessiu de la parella, destrucció de l’autoestima a través de la humiliació i la ironia, aïllament de la parella de les seves amistats, etc.

Aquests mecanismes, constitueixen una part de la violència de gènere totalment invisibilitzada pels mitjans de comunicació que, quan arriba el 25 de novembre, es limiten a mostrar el rànquing de dones mortes a mans –estrictament- de les seves parelles o exparelles (una prostituta morta a mans d’un client no es comptabilitza) i les comparatives amb anys anteriors. Aquesta actitud de frivolització per part dels mitjans, contribueix, al seu torn, a alimentar discursos que tergiversen totalment la realitat de les qui pateixen aquesta violència de gènere, afirmant –fins i tot- que cada vegada hi ha més homes que la pateixen i que moltes denúncies de maltractament són falses. En primer lloc, cal tenir molt present que la violència de gènere respón a una estructura de dominació de l’home sobre la dona i que, els casos a la inversa, o bé són la resposta a tota una vida de maltractament o corresponen a xifres similars a les de la violència entre dos homes o entre dues dones.

La violència de gènere, doncs té moltes cares i culpables, molts discursos que cal combatre per eliminar-la de les relacions que establim i evitar que el jovent continuem perpetuant-la. I gairebé tots han estat generats per l’Esglèsia Catòlica.

La moral cristiana també és violència de gènere! Combatem-la

Deixem-nos d'hòsties, jo no t'espere!

Després de més de trenta anys de la transició del nacionalcatolicisme imposat pel règim franquista cap a un estat que s’autoproclama aconfessional, l’església catòlica continua gaudint d’un tracte privilegiat i donant mostres d’una desorbitada influència en la conformació de les polítiques públiques.

L’estat continua avui finançant la confessió catòlica amb uns 6000 milions d’euros anuals, dels quals la meitat es destina a mantenir col·legis religiosos concertats. També es paga amb diner públic el sou dels bisbes i capellans, els professors de catolicisme de l’escola pública i gran part de la restauració i sosteniment de l'enorme patrimoni de l’església catòlica, el segon més gran de l’estat i benefactor de no pocs privilegis fiscals. L’església catòlica continua així -contra l’opinió manifestada per alguns sectors de base dels seus fidels- incomplint impunement i de manera reiterada el seu compromís d’aconseguir els recursos propis suficients per atendre les seves necessitats.

D’altra banda, l’episcopat catòlic, emparat per les concessions de l’estat i utilitzant el seu enorme poder econòmic i mediàtic, no ha deixat de pronunciar-se críticament contra el reconeixement de drets fonamentals, alguns dels quals han estat conquerits després de continuades reivindicacions i esforçades lluites. De forma vehement s’erigeix en posseïdora del monopoli de la vida i la mort oposant-se al dret de morir dignament i al dret de les dones a decidir sobre el propi cos a l’hora de portar a terme o no un embaràs. Tractant d’imposar la seva visió de la sexualitat, purament reproductiva, condemna altres formes de viure-la. Desaprova l’ús dels mètodes anticonceptius i de manera greument irresponsable crida a incomplir les recomanacions internacionals que advoquen per l’ús del preservatiu com a eina provadament eficaç per prevenir la SIDA. Alhora, sense massa escàndol ni vergonya, els nombrosos delictes protagonitzats per capellans catòlics fets públics en els darrers anys romanen sense cap mena de condemna ferma per part de les jerarquies eclesials, que -amb poques excepcions- prefereixen tancar els ulls i atribuir-ho a una campanya de desprestigi. Per altra banda, la seva obcecada defensa d’un únic model vàlid d’unió entre les persones, la família tradicional heterosexual, estigmatitza i criminalitza altres models familiars i les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.

Aquesta ingerència continuada en els assumptes públics i personals es tornarà a posar de manifest durant la propera visita del màxim jerarca de l’església catòlica a Barcelona. És indignant que en un període de crisi i de retallades socials els poders públics contribueixin a finançar les enormes despeses que comporta aquesta visita amb els nostres impostos, siguem o no creients.

Els que defensem els valors propis d’una societat laica i democràtica rebutgem el manteniment dels privilegis de l’església catòlica en el camp de la fiscalitat, de l’ensenyament i de tot allò públic i volem acabar amb la interferència constant en els nostres drets i llibertats. Per això, ens oposem a la visita del Papa a Barcelona. DEIXEM-NOS D'HÒSTIES: NOSALTRES NO L’ESPEREM!!

Esborrem el tractat dels Pirineus!

Esborrem el tractat dels Pirineus! 351 anys fa ja que el Tractat dels Pirineus separà el què es coneix com a Catalunya Nord de la resta de la nació catalana. Una part, sota el jou xovinista i centralista de l'Estat francès, actualment en un procés de retallades socials que recentment ha afectat a l'edat de jubilació, un greu atemptat als drets socials. L'altra part, sota el jou de l'Estat espanyol, també immers en un procés de retallades socials. A ambdúes bandes d'aquesta frontera imposada, però, les resistències neixen i creixen amb més força que mai.

Esborrem el tractat dels Pirineus! 351 anys fa ja que el Tractat dels Pirineus separà el què es coneix com a Catalunya Nord de la resta de la nació catalana. Una part, sota el jou xovinista i centralista de l'Estat francès, actualment en un procés de retallades socials que recentment ha afectat a l'edat de jubilació, un greu atemptat als drets socials. L'altra part, sota el jou de l'Estat espanyol, també immers en un procés de retallades socials. A ambdúes bandes d'aquesta frontera imposada, però, les resistències neixen i creixen amb més força que mai. Cal no oblidar la història i és que enguany ja fa 351 anys de la separació de la nostra nació en 2 i cal que el jovent sortim a reivindicar que la nació catalana es manté malgrat la separació política imposada per la voluntat políitca dels estats espanyol i francès. I és que el 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria. I actualment els joves independentistes del segle XXI continuem aquesta lluita que es va iniciar fa tant temps en contra aquesta injustícia i moltres altres. El jovent independentista continuem al peu del canó i per això pujarem a Perpinyà el 6 de novembre a reivindicar que volem esborrar el tractat dels Pirineus i que mantindrem encesa la flama de la resistència. El dia 6 de novembre, puja a Perpinyà amb els busos organitzats des de Barcelona (amb parada a Girona). Maulets, el jovent independentista revolucionari Països Catalans, 5 de novembre de 2010