Concentració per TV3 - 04/03/2011 i 11/03/2011

Avui, a l'Alcúdia hem tornat a eixir al carrer per denunciar la censura que està aplicant el govern de Francisco Camps amb la prohibició de les emissions de TV3.

El passat divendres 4 de març ja vàrem eixir al carrer per reclamar el nostre dret a vore allò que ens vinga de gust. La concentració convocada per Joves de l'Alcúdia per TV3 va comptar amb el suport de Compromís per l'Alcúdia, Maulets de la Ribera, la plataforma #sensesenyal i ACPV. Tot i la pluja hi vam ser més de 100 persones les que acudirem a la Plaça Tirant lo Blanc de l'Alcúdia per demanar allò que creiem que és nostre i ens han robat.

Avuí, també passada per aigua, la concentració estava convocada pel PSOE, però hi ha participat de forma activa Compromís per l'Alcúdia, Maulets de la Ribera, la Colla de correfocs "els Dimonis Enroscats de l'Alcúdia" i Joventuts Socialistes, que han llegit un article del nostre veí Josep Lluís Bauset, que també hi estava present entre els manifestants. Maulets hem llegit el nostre manifest, que ens hem vist obligats a retallar degut a que les condicions meteorològiques no estaven al nostre favor, tot i això, al voltant d'un centenar de persones cobertes sota els seus respectius paraigües han fet acte de presència durant l'acte.

Concentració per TV3

Avuí, 11 de març, hi haurà una altra concentració per TV3 a l'Alcúdia on Maulets participarem activament en la lectura del nostre manifest.

L'acte tindrà lloc a la Plaça Tirant lo Blanc a les 19h i hi participaran tots els col·lectius que s'hi hagen adherit.

Concentració per TV3 a l'Alcúdia

Demà divendres 4 de març, hi ha convocada una concentració a l'Alcúdia per la llibertat d'expressió amb l'objectiu principal que es reprenguen les emissions de TV3 al País Valencià.

Aquest acte ha sigut iniciativa de la ciutadania i organitzat a través de les xarxes, nosaltres sols ens fem ressò.

Compta amb el suport de:

• Compromís per l'Alcúdia
• Maulets de la Ribera
• Acció Cultural del País Valencià
• Plataforma #SenseSenyal

http://www.facebook.com/event.php?eid=186175891420366&ref=ts

Aquesta concentració compta amb el suport de la Plataforma #sensesenyal i d'ACPV

US ESPEREM!

http://twitter.com/#!/saved-search/%23sensesenyal

Constitucions? Seguim lluitant per la plena independència!

El 6 de desembre mai ha estat per nosaltres una jornada festiva, sinó altra data de lluita per la llibertat dels Països Catalans i per la construcció d'una societat amb justícia social.

Del Decret de Nova Planta als Principios Fundacionales del Movimiento i d'aquests a la Constitució espanyola hi ha un fil conductor: el de la dominació de classe i el de l'opressió nacional. Els projectes imperialistes espanyol i francès han necessitat del nostre territori i de la nostra gent per a ampliar els seus mercats, extraure la nostra força de treball, recaptar més i més impostos, i fer de carn de canó dels seus exèrcits. Aquesta opressió i explotació, a més a més, ha comptat amb el suport i col·laboració de la burgesia autòctona, que ha comprès molt bé que per a mantenir el seu estatus dirigent i privilegiat necessitava aliar-se amb les oligarquies de França i Espanya.

A cada moment de la nostra història les minories dominants han trobat els mecanismes legals i institucionals adients per tal de mantenir el seu domini sobre el poble català. En la fase contemporània d'aquest projecte de dominació les eines jurídiques, no són altres que l'actual constitució espanyola i els diferents Estatuts d'Autonomia que d'ella emanen; normes sagrades que l'estat intenta preservar a tota costa, fins i tot enfrontant les seues pròpies institucions -autonòmiques i centrals-, com s'ha evidenciat amb la sentència del Tribunal Constitucional contra el text estatutari aprovat al parlament de la comunitat autònoma de Catalunya.

L'aparença democràtica, la formalitat parlamentària i el maquillatge electoral amaguen una realitat ben diferent. Es tanquen mitjans de comunicació, s'il·legalitzen partits polítics, s'empresonen activistes socials i es tortura en fosques comissaries en nom d'un Estat de Dret que només conserva d'aquest el nom. La nostra democràcia no és la dels telediaris i les institucions que un dia com hui celebren multitud d'actes per condecorar les institucions més antidemocràtiques de l'estat -exèrcit, cossos policials, monarquia-; alhora que lloen el sacrifici dels “pares de la pàtria”, feixistes reconvertits els uns, traïdors de la classe obrera els altres.

La nostra democràcia és la dels immigrants morts a l'Atlàntic, la de les dones agredides i humiliades, la de les joves precàries, la dels sindicalistes reprimits, la de les famílies desallotjades, la dels treballadors aturats. No som el mal menor o el dany col·lateral d'una democràcia imperfecta, sinó l'efecte d'una política que només busca el benefici i el lucre d'uns pocs. On estan, sinó, els treballs dignes per a tothom, la igualtat entre homes i dones, la vivenda accessible per al poble, els serveis públics de qualitat, la participació popular en els afers polítics, l'acollida solidària a les més necessitades?

De Felip V a Franco i de Franco al Borbó, els Països Catalans ens hem trobat més de 3 segles de la mateixa història: la de l'opressió. Però també la de la resistència. Dels angelets de la terra als maulets. De les antifeixistes i milicianes del 36 a les guerrilleres antifranquistes, hem demostrat que davant la injustícia i la desigualtat som un poble combatiu. I ho continuem demostrant a cada acte de rebuig d'aquesta constitució que tindrà lloc el 6 de desembre als nostres pobles i ciutats, com ho vam demostrar fa pocs mesos, el 29 de setembre, amb la lluita de les treballadores contra la reforma laboral, o amb les set jornades de vaga general massives a la Catalunya nord; i ho demostren ara mateix més d'un centenar de municipis catalans que es declaren moralment exclosos de la constitució.

Comença la nova campanya "Fora simbologia feixista"

L'assemblea de Maulets de la Ribera ha posat en marxa una campanya per tal d'eliminar la simbologia feixista de la via pública dels pobles de la comarca.

Per donar inici a aquesta iniciativa, ha enviat a sis ajuntaments de la comarca (Alberic, l'Alcúdia, Alginet, Carlet, Guadassuar i Massalavés) una carta sol·licitant que, complint la llei aprovada el 31 d'octubre de 2007, retire tots els símbols que enalteixin el cop d'estat i la dictadura del General Franco i Primo Rivera.

Ací podeu llegir el manifest.

Demanem a tots els col·lectius i organitzacions, i a tota la ciutadania en general que s'adherisca.

Per fer-ho, envieu un correu electrònic a mauletslaribera@gmail.com amb Assumpte: Adherir-me i al cos del missatge el Nom i inicials del primer cognom o nom de la organització, professió i poble d'on sou. Així també, ens agradaria que ens enviareu si conegueu informació sobre símbols feixistes a les vostres localitats, així podrem elaborar un dossier amb tota la simbologia que encara queda present als nostres carrers.

Així també, tots aquells dels Països Catalans que vulguen donar suport, han de fer el mateix afegint el nom de la comarca.

Ben aviat pujarem el cartell de la campanya.

Un salut, atentament,

Maulets de la Ribera.

Segueix-nos al Facebook!

La violència de gènere té cara i creu. Combatem-la!

Manifest

Dijous 25 de novembre es commemora, de nou, el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, quan encara no fa ni un més de la visita al nostre país del líder de l’Esglèsia Catòlica, una institució que –des de la seva creació- ha emparat clarament la violència contra les dones.

No només perquè ha estat una de les principals interessades en perpetuar la jerarquia entre ambdós sexes, sinó perquè ha institucionalitzat la divisió entre dones bones i submises (esposes i mares o monges) i dones que fugen del paper que la societat els ha assignat. Aquestes “males dones” (prostitutes, remeieres, lesbianes) han estat estigmatitzades històricament i titllades per l’Esglèsia Catòlica de bruixes i de “putes”, estigma que la moral cristiana ha fet extensiu a totes aquelles dones que experimenten amb la seva sexualitat més enllà de la lògica que equipara sexe amb reproducció. D’aquesta manera, s’alimenta la imatge que la dona és una eterna menor de edat, que actua de forma impulsiva i inconscient i que necessita ser tutelada i corretgida pel seu legítim propietari: el pare, el marit o Déu.

Així, per l’Esglèsia Catòlica, la violència de gènere forma part del ventall de correctius que un home pot utilitzar per evitar que la dona abandoni aquesta submissió, com una ovella que es desvia del ramat. Aquesta moral s’ha traduït, també, en un control estricte del cos de la dona, que no pot decidir ni tan sols si vol o no tenir una criatura sense ser tutelada, gràcies a lleis com la de l’avortament.

Perquè, no ens cansarem de repetir-ho, la violència de gènere no es limita tan sols a l’agressió física o, en el pitjor dels casos, a l’assassinat sistemàtic de dones, ja que aquest extrem és tan sols la part visible d’un iceberg molt més gran: el de les relacions insanes de dependència emocional, basades en la possessió i la gelosia, en la propietat de la parella. Aquest tipus de relacions, que són en les quals el jovent en socialitzem, constitueixen un caldo de cultiu perfecte per tots aquells mecanismes de maltractament psicològic que hem normalitzat: xantatge emocional, control excessiu de la parella, destrucció de l’autoestima a través de la humiliació i la ironia, aïllament de la parella de les seves amistats, etc.

Aquests mecanismes, constitueixen una part de la violència de gènere totalment invisibilitzada pels mitjans de comunicació que, quan arriba el 25 de novembre, es limiten a mostrar el rànquing de dones mortes a mans –estrictament- de les seves parelles o exparelles (una prostituta morta a mans d’un client no es comptabilitza) i les comparatives amb anys anteriors. Aquesta actitud de frivolització per part dels mitjans, contribueix, al seu torn, a alimentar discursos que tergiversen totalment la realitat de les qui pateixen aquesta violència de gènere, afirmant –fins i tot- que cada vegada hi ha més homes que la pateixen i que moltes denúncies de maltractament són falses. En primer lloc, cal tenir molt present que la violència de gènere respón a una estructura de dominació de l’home sobre la dona i que, els casos a la inversa, o bé són la resposta a tota una vida de maltractament o corresponen a xifres similars a les de la violència entre dos homes o entre dues dones.

La violència de gènere, doncs té moltes cares i culpables, molts discursos que cal combatre per eliminar-la de les relacions que establim i evitar que el jovent continuem perpetuant-la. I gairebé tots han estat generats per l’Esglèsia Catòlica.

La moral cristiana també és violència de gènere! Combatem-la

Deixem-nos d'hòsties, jo no t'espere!

Després de més de trenta anys de la transició del nacionalcatolicisme imposat pel règim franquista cap a un estat que s’autoproclama aconfessional, l’església catòlica continua gaudint d’un tracte privilegiat i donant mostres d’una desorbitada influència en la conformació de les polítiques públiques.

L’estat continua avui finançant la confessió catòlica amb uns 6000 milions d’euros anuals, dels quals la meitat es destina a mantenir col·legis religiosos concertats. També es paga amb diner públic el sou dels bisbes i capellans, els professors de catolicisme de l’escola pública i gran part de la restauració i sosteniment de l'enorme patrimoni de l’església catòlica, el segon més gran de l’estat i benefactor de no pocs privilegis fiscals. L’església catòlica continua així -contra l’opinió manifestada per alguns sectors de base dels seus fidels- incomplint impunement i de manera reiterada el seu compromís d’aconseguir els recursos propis suficients per atendre les seves necessitats.

D’altra banda, l’episcopat catòlic, emparat per les concessions de l’estat i utilitzant el seu enorme poder econòmic i mediàtic, no ha deixat de pronunciar-se críticament contra el reconeixement de drets fonamentals, alguns dels quals han estat conquerits després de continuades reivindicacions i esforçades lluites. De forma vehement s’erigeix en posseïdora del monopoli de la vida i la mort oposant-se al dret de morir dignament i al dret de les dones a decidir sobre el propi cos a l’hora de portar a terme o no un embaràs. Tractant d’imposar la seva visió de la sexualitat, purament reproductiva, condemna altres formes de viure-la. Desaprova l’ús dels mètodes anticonceptius i de manera greument irresponsable crida a incomplir les recomanacions internacionals que advoquen per l’ús del preservatiu com a eina provadament eficaç per prevenir la SIDA. Alhora, sense massa escàndol ni vergonya, els nombrosos delictes protagonitzats per capellans catòlics fets públics en els darrers anys romanen sense cap mena de condemna ferma per part de les jerarquies eclesials, que -amb poques excepcions- prefereixen tancar els ulls i atribuir-ho a una campanya de desprestigi. Per altra banda, la seva obcecada defensa d’un únic model vàlid d’unió entre les persones, la família tradicional heterosexual, estigmatitza i criminalitza altres models familiars i les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.

Aquesta ingerència continuada en els assumptes públics i personals es tornarà a posar de manifest durant la propera visita del màxim jerarca de l’església catòlica a Barcelona. És indignant que en un període de crisi i de retallades socials els poders públics contribueixin a finançar les enormes despeses que comporta aquesta visita amb els nostres impostos, siguem o no creients.

Els que defensem els valors propis d’una societat laica i democràtica rebutgem el manteniment dels privilegis de l’església catòlica en el camp de la fiscalitat, de l’ensenyament i de tot allò públic i volem acabar amb la interferència constant en els nostres drets i llibertats. Per això, ens oposem a la visita del Papa a Barcelona. DEIXEM-NOS D'HÒSTIES: NOSALTRES NO L’ESPEREM!!

Esborrem el tractat dels Pirineus!

Esborrem el tractat dels Pirineus! 351 anys fa ja que el Tractat dels Pirineus separà el què es coneix com a Catalunya Nord de la resta de la nació catalana. Una part, sota el jou xovinista i centralista de l'Estat francès, actualment en un procés de retallades socials que recentment ha afectat a l'edat de jubilació, un greu atemptat als drets socials. L'altra part, sota el jou de l'Estat espanyol, també immers en un procés de retallades socials. A ambdúes bandes d'aquesta frontera imposada, però, les resistències neixen i creixen amb més força que mai.

Esborrem el tractat dels Pirineus! 351 anys fa ja que el Tractat dels Pirineus separà el què es coneix com a Catalunya Nord de la resta de la nació catalana. Una part, sota el jou xovinista i centralista de l'Estat francès, actualment en un procés de retallades socials que recentment ha afectat a l'edat de jubilació, un greu atemptat als drets socials. L'altra part, sota el jou de l'Estat espanyol, també immers en un procés de retallades socials. A ambdúes bandes d'aquesta frontera imposada, però, les resistències neixen i creixen amb més força que mai. Cal no oblidar la història i és que enguany ja fa 351 anys de la separació de la nostra nació en 2 i cal que el jovent sortim a reivindicar que la nació catalana es manté malgrat la separació política imposada per la voluntat políitca dels estats espanyol i francès. I és que el 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria. I actualment els joves independentistes del segle XXI continuem aquesta lluita que es va iniciar fa tant temps en contra aquesta injustícia i moltres altres. El jovent independentista continuem al peu del canó i per això pujarem a Perpinyà el 6 de novembre a reivindicar que volem esborrar el tractat dels Pirineus i que mantindrem encesa la flama de la resistència. El dia 6 de novembre, puja a Perpinyà amb els busos organitzats des de Barcelona (amb parada a Girona). Maulets, el jovent independentista revolucionari Països Catalans, 5 de novembre de 2010

20ª FESTA PER LA INDEPENDÈNCIA!!

Enguany és una festa especial per a nosaltres, ja són 20 anys d’il.lusió i treball cada darrer dissabte d’octubre, més de 20 anys en lluita compartits amb vosaltres i 10 anys construint i alimentant resistències al CSB Terra, al nostre benvolgut barri de Benimaclet.

Dimarts 26: presentació del documental “20 anys en lliuta de Maulets” a les 19:00 hrs al CSB Terra

Divendres 29: xerrada “Festes Populars i Alternatives als Països Catalans” amb diferents experiències d’arreu dels Països Catalans. A les 19:00 al CSB Terra.

Dissabte 30: xerrada-col.loqui “10 anys del Terra.A les 19:00 al CSBTerra.

A les 20:30 tindrà lloc una cercavila al barri de Benimaclet, des del Terra fins al lloc del concert.

A les 21:00 hrs al Camp de futbol de l’Sporting de Benimaclet concert:

LA GOSSA SORDA (PRESENTACIÓ DEL NOU DISC A VALÈNCIA)

ASPENCAT

ATZEMBLA



*ENTRADES ANTICIPADES 3 EUROS DE VENDA AL CSB TERRA

**ENTRADES EN GUIXETA 5 EUROS



***CSB TERRA(C/BARÓ DE SANT PETRILLO, 9 BENIMACLET) 

 

    

Cementeri Nuclear? NO! Ni ací, ni a cap lloc!

Dissabte 23 d'Octubre, a les 20:00h. Hi tindrà lloc a la Casa de la Cultura de l'Alcúdia una conferència sobre els residus nuclears.

La xerrada, que porta com a títol "Cementeri Nuclear? NO! Ni ací, ni a cap lloc!", la impartirà José Juan Sanchis, portaveu de "Tanquem Cofrents" i militant d'Ecologistes en Acció.

Per una vaga general combativa! Tombem les retallades!

El 29 de setembre, els Països Catalans viuran una jornada de vaga general que es presenta amb un grau elevat de combativitat, degut a les retallades del govern de la socialdemocràcia traïdora del PSOE i amb l'ajut de la resta de forces polítiques de la burgesia conservadora, tot això reflectit en el decret de mesures de reducció del dèficit, en la nova reforma laboral i, possiblement, en la retallada en l'àmbit de les pensions que ja s'està cuinant al foguer de la classe dominant. Maulets creiem que l'assistència ha de ser massiva i en un grau elevat de combativitat, en una nova mostra d'aliança de treballadores, moviments socials i estudiants.


Creiem que cal anar a la vaga per:

La nova reforma laboral constitueix la retallada de drets més gran des de la transició al postfranquisme augmentant la temporalitat, la presència de les ETT en sectors vetats fins ara i facilitant l'acomiadament i abaratint-lo.
La reducció del dèficit públic s'ha aplicat en tot el seu pes damunt les classes populars, ofegant-les encara més del que ja ho estaven, i deixant impune la classe empresarial, que és qui ens ha dut a l'actual crisi per culpa del procés d'acumulació de capitals sense control.
La pertinença a una UE d'Estats capitalistes, que pretenen crear un grup de poder supraestatal, ha dut a terme a acceptar les demandes neoliberals que el FMI, el BCE i el Consell d'Europa han exigit als Estats per tal d'augmentar encara més les diferències entre treballadors (cada dia més precaritzats) i empresaris i propietaris (cada dia més rics).
L'última demanda de la burgesia europea ha estat la d'augmentar l'edat de jubilació i el còmput de càlcul d'aquesta, fet que encara empitjorarà les expectatives de vida de les treballadores jubilades.
La claudicació constant de CCOO i UGT a portar a terme una lluita de classes contra la burgesia degut a l'esperit pactista i oportunista de les seues burocràcies ha impossibilitat una lluita col·lectiva durant el temps que s'han aplicat les diferents mesures. La seua funció ha estat sempre la de tranquil·litzar la classe dominant atacant a aquells qui lluiten per millorar la correlació de forces per a les treballadores, el pacte social és el darrer eufemisme dels sindicats grocs per vendre la pell dels treballadors a un empresariat cada cop més cínic.
Davant d'això no podem oblidar el paper de gestor del neoliberalisme que ha dut la socialdemocràcia actual, escorant-se encara més a la dreta respecte a la socialdemocràcia del segle XX, que ja va aturar els processos revolucionaris duts a països com Alemanya o Anglaterra. Amb una dreta cada cop amb un discurs més ultradretà i una “esquerra” amb un discurs més ambigu i una pràctica cada cop més liberal, només queda una opció: sortir al carrer i, com van fer els nostres avis i àvies, acceptar que ningú farà la feina per nosaltres: ni polítics ni “sindicalistes” professionals.
La lluita és al carrer, el 29-S el jovent hi serem!
Qui creus que ha de pagar aquesta crisi?

Ni transvassament, ni especulació, ni destrucció: els joves defensem el territori!

La Ribera, 25-05-2010

Des de les Assemblees de Joves de Cullera i de Sueca (integrades dins de la CAJEI) i des de l’Assemblea de Maulets de la Ribera es convoca a tots els joves de la comarca a mobilitzar-se una vegada més el proper dissabte 29 de maig a Sueca en contra del transvassament Xúquer-Vinalopó i de la política hídrica i especulativa del Govern del País Valencià.

Per als col·lectius juvenils el canvi de traçat del transvassament en cap cas va ser un triomf, sinó un error que van cometre Xúquer Viu i la resta de partits i entitats que van donar suport a aquest canvi.

Des d’un primer moment estava clar que l’aigua no aniria destinada a l’agricultura sinó als PAI’s que s’han projectat a les comarques del sud del País.

A més, cal recordar que l’aigüa que interessa transvassar no és la de Cullera (que està totalment podrida) sinó la dels aqüífers que voregen el traçat de les obres.

D’aquesta manera, després de repartir-se el pastís de l’obra pública que s’ha realitzat, punxaran els aqüífers de l’interior del País, cosa que farà que comarques com la Costera o el Comtat s’assequen en qüestió de temps, en detriment de les urbanitzacions, piscines i camps de golf projectades a les comarques de les Valls del Vinalopó.

Per últim, es vol recordar que el transvassament de l’ebre s’aturà degut a la fermensa de la gent de les Terres de l’Ebre i, en aquest cas, el País Valencià només el podrem salvar si ens mantenim ferms i no pactem amb l’enemic.

Ni transvassament, ni especulació, ni destrucció: els joves defensem el territori!

Assemblea de Joves de Cullera – CAJEI

Assemblea de Joves de Sueca – CAJEI

Assemblea de Maulets de la Ribera

150 joves es manifesten a Canals sota el lema "per la terra i pel treball".

    Més de 150 persones es manifestaren el passat 1 de Maig a la localitat de Canals en la convocatòria realitzada per la Trobada de Col·lectius Juvenils del País Valencià.

    La manifestació transcorregué pels principals carrers de Canals mentre els participants corejaven lemes com ara "per la terra i pel treball, a la vaga general", "valenciana o estrangera, la mateixa classe obrera" o "accident laboral, terrorisme empresarial". Durant el recorregut es penjà una pancarta a la seu de Comissions Obreres amb el lema "els vostres pactes, les nostres misèries".

    Mentre avançava la manifestació es repartiren més 500 octavetes on es reflectien les principals reivindicacions dels manifestants, entre les que destaquen la denúncia de l’actual estat de la situació socio-laboral i estudiantil dels joves valencians.

    La manifestació acabà amb un acte polític on es realitzaren 2 parlaments. El primer parlament es va fer en nom de tots els col·lectius convocants i el segon el van realitzar de manera conjunta un portaveu de l’Assemblea de Joves de la Costera i de l’Assemblea de Joves Cremats de Xàtiva.

Trobada de Col·lectius Juvenils del País Valencià

PEL XÚQUER, PEL NOSTRE FUTUR!

MANIFEST. PEL XÚQUER, PEL NOSTRE FUTUR

El Xúquer ha estat sempre el riu valencià per excel·lència, el cor de l'aigua
per als habitants de la Ribera i per a tots els valencians i valencianes. Durant
dècades ha alimentat una agricultura llegendària d'horts, arrossars i tarongerars
i ha mantingut l'Albufera sana i plena de vida. I després de tot açò, encara
arribava a Cullera viu i amb força, fertilitzant la mar i renovant la sorra de
les platges. Al voltant d’aquesta riquesa s’ha creat la nostra societat. Per tot
això el riu és part del nostre patrimoni, del nostre territori, de la nostra cultura
i de la nostra història.
El 2005, ens manifestàrem contra el transvasament projectat des de Cortes
de Pallàs i aconseguírem un canvi substancial en el projecte. Ara, cinc anys
després, el Xúquer, l’Albufera i la seua conca estan de nou en perill.
La falta de voluntat política, tant del Ministeri de Medi Ambient com de
la Generalitat Valenciana, per recuperar i protegir els nostre rius, aqüífers i
aiguamolls, posa en perill els escassos avanços aconseguits en els darrers
anys i pinten un panorama pessimista per al futur. Les abundants, però
puntuals, precipitacions produïdes aquests darrers mesos no poden fer-nos
oblidar que els nostres recursos hídrics són cada vegada més escassos i que
els espais d’aigua estan sotmesos a pressions i demandes insostenibles.
- Volem beure aigua sense nitrats, garantint l’abastiment dels pobles
de la Ribera amb aigua del Xúquer de la millor qualitat.
- Que en cap cas l’aigua transferida del Xúquer al Vinalopó es
destine a l’especulació urbanística, respectant els acords que la destinen
a usos agrícoles i a la recuperació dels aqüífers sobreexplotats.
- Acabar amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental
que esgota el riu i el deixa sense cabal.
- Per un nou Pla de Conca. Cabals ecològics, ja! Desbloquejar, de
manera urgent, l’elaboració del nou Pla de Conca del Xúquer d’acord amb
els principis i exigències de la Directiva Marc de l’Aigua.
- Compliment del Pla de Recuperació del Xúquer, aprovat el 2008.
- Defensa dels regadius tradicionals i d’una agricultura sostenible.
Els ciutadans i ciutadanes de la Ribera, de les comarques veïnes i de tot
el País hem d’alçar-nos per a defensar el nostre futur. Hem d’evitar la mort
del Xúquer, que seria també la mort de l'Albufera i dels nostres paisatges
tradicionals.

Per la nostra terra! Pel Xúquer, l’Albufera i els aqüífers!
Al Xúquer no li sobra aigua! El riu és nostre i el volem viu!

Acudeix! Dissabte 29 de maig, 18:00, Plaça de l’Ajuntament de Sueca

Manifestació 25 d'abril

Aquest 25 d’Abril celebrem la nostra diada nacional, i milers de persones tornem a eixir al carrer per defensar la nostra identitat, el nostre territori, i el nostre poble i també per assenyalar el camí d’estels que ens portarà cap a la llibertat. Cada 25 d’Abril demostrem als nostres opressors que malgrat els més de tres segles d’ocupació, malgrat l’explotació a la qual sotmeten a la classe treballadora, mantenim la nostra dignitat com a poble rebel.

Els Països Catalans som un poble en moviment. Unit per una llengua tan arrelada a aquesta terra que ha sobreviscut durant segles a l’intent d’extermini dels poderosos estats espanyol i francès. La llengua catalana salvada i sostinguda arreu del territori per aquells sectors socials que mai han venut al seu país: les classes populars. La metxa de la nostra cultura continua encesa i es manifesta arreu del territori mitjançant la nostra música, els nostres cants, les nostres danses, les nostres festes populars, les nostres tradicions,... sobreviu gràcies a l’empenta de la nostra gent, en especial del jovent. A principis d’enguany han tornat a caure sobre les tradicions dels Països Catalans noves restriccions, com ara l’anomenada directiva europea del foc, la nostra cultura amb el seu tarannà marcadament desobedient ha demostrat històricament que, malgrat els entrebancs, salta el filferro institucional, burla totes les prohibicions i perviu a través del temps.

Malgrat que ens ho repetisquen una, cent o mil vegades, no som, no hem sigut mai, un poble muelle, pactista, meninfot. Els Països Catalans estan forjats en el foc del combat i la nostra història està plagada d’episodis de rebel·lia i resistència, de revoltes i lluites populars. Agermanats, segadors, maulets, miquelets, ludistes, vaguistes, internacionalistes, feministes, anarcosindicalistes, comunistes, ecologistes, insumbissos, okupes, independentistes,... formen part de la nostra memòria històrica i del nostre present de lluita.

Els Països Catalans som una nació. Però una nació no només està conformada per les diferents manifestacions de la nostra llengua i cultura. La nació la formem les persones, les relacions humanes i econòmiques que establim entre nosaltres.

L’enemic ho té clar, reconeix la nostra singularitat, i actua en conseqüència. En l’actual crisi econòmica el capitalisme colpeja especialment la classe treballadora dels Països Catalans imposant-nos un plus de precarietat, que en especial impacta entre les dones, les i els immigrants, i les i els joves. A casa nostra, hi ha més d’1.600.000 persones aturades. L’atur del jovent supera el 42%. El fet que els Països Catalans concentren més del 40% dels ERO i tancaments d’empreses de tot l’estat espanyol no és una casualitat. Misèria i frustració s’escampen arreu de les comarques i així, mitjançant els tancaments, la precarietat i els acomiadaments, Espanya i França pretenen destruir les nostres fonts de vida, empobrir-nos per fer-nos més dependents,... en definitiva, el capitalisme salvatge i l’opressió nacional espanyola i francesa volen destruir la notra terra, neutralitzar-la, relegar-la al no-res.

És moment, doncs, que les persones treballadores d’arreu dels Països Catalans prenguem consciència del que som i de qui tenim enfront. Que el nostre poble cree xarxes de lluita allà on l’opressió nacional i social és present, i bastisca mecanismes de combat que el porten, a poc a poc, a constituir-se en un agent social actiu i vertebrador. Amb la Unitat Popular, la sinergia de totes les lluites a cada barri, poble i ciutat, els Països Catalans aconseguiran el seu alliberament nacional i social. L’Esquerra Independentista té un paper cabdal aquesta construcció del contrapoder popular a la nostra nació ja que aportem estratègia i tàctica, treballem sectorialment en diferents àmbits, des del sindicalisme a la defensa de l’ensenyament públic, des de les organitzacions de joves a la defensa del patrimoni, i donada la nostra implantació arreu dels Països Catalans podem donar una perspectiva territorial més ampla i servir de connector de lluites.

La Unitat Popular per la que treballem ha de tindre com objectius mínims la territorialitat, la defensa del dret a l’autodeterminació i la defensa dels drets de la classe treballadora. Des de l’Esquerra Independentista apostem per la construcció nacional dels Països Catalans. Entenem que la Unitat Popular té un paper clau en aquest sentit, donat que la construcció nacional només pot avançar al marge dels marcs autonòmics/regionals i constitucionals espanyol i francès. Cal que siguem capaços de desobeir els poders dels estats, que estem disposats a la confrontació, per tal de poder assolir un futur lliure. I alhora cal que siguem creatius per teixir la nostra nació des de l’activació de les iniciatives populars que traspassen les fronteres administratives i arrelen en el si del nostre poble.

I recordem: tot projecte emancipador que no prenga el marc nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, serà incomplet i farcit de contradiccions.

Perquè cap territori català ha de quedar exclós de l’alliberament: el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra... tots i totes...

Som Països Catalans!

Signem el manifest com a organitzacions de l’Esquerra Independentista:

Endavant (OSAN), CAJEI, COS, Maulets, SEPC, Alerta Solidària.

PER LA TERRA I PEL TREBALL, L'1 DE MAIG TOTES A CANALS

103.800 joves o el que és el mateix: el 41’79%. Més de 4 de cada 10 joves del País Valencià que vol i pot treballar no té feina. Però això no és tot: quan arribem a treballar,entre 6 i 8 de cada 10 joves menors de 25 anys ho fem amb contractes temporals...Ai, l’Estat del Benestar!

Ens diuen que ens faciliten l’entrada al primer treball, i per a això, ens fan a mida els contractes de pràctiques, de formació, d’inserció o les Empreses de Treball de Temporal...i resulta que l’atur juvenil dobla l’atur de la resta de treballadors! També ens faciliten el cobrament del primer salari: els joves percebem un salari entre el 60% i el 70% del salari mig... Moltes gràcies per tot!

Les condicions no són millors per als joves que estudiem. Ens trobem una universitat totalment ocupada per la ideologia dominant. Amb una metodologia aliena a les necessitats dels estudiants i acrítica. A més, les retallades del pressupost públic, de les beques i ajudes i la devaluació dels serveis per als estudiants han precaritzat les condicions d’estudi i han transformat la Universitat en la fàbrica privada de producció de mà d’obra qualificada.

Precarietat és, doncs, el cognom de la joventut. La nostra precarietat, però, ni comença ni acaba amb el que diuen “crisi”; la nostra crisi fa molts anys que ha començat i té noms i cognoms: capitalisme. Precarietat pel que fa al treball i als estudis; i això es concreta en la manca de perspectives. El 75% dels joves entre 16 i 29 anys viuen encara amb els seus pares i quasi 1.000.000 de joves de tots els Països Catalans ni estudien ni treballen. Però això també ens afecta en la resta d’àmbits. Parlem del transport públics (infraestructures i horaris insuficients; pujades de preus...) dels processos que estan encetant de privatització d’altres serveis públics com l’educació i progressivament de la sanitat. També parlem de l’oci centrat en el consum massiu, (als centres comercials, a les discoteques; roba, drogues) entrant en la dinàmica de callar als estudis i al treball i consumir compulsivament fora d’ells per a oblidar momentàniament. I això queda reforçat per les noves tecnologies, el fanatisme de la indústria esportiva o la mediàtica industrial musical i de l’espectacle. A açò cal sumar-li que les relacions personals també es veuen afectades pels rols patriarcals que mantenen la ignorància i reprodueixen els estereotips sexuals i afectius.

I quina solució ens ofereix l’Estat? El Pla Bolonya i la Reforma Laboral! I també més centres comercials, més espectacles de la indústria musical, mediàtica i esportiva, i més modes i més tecnologia inútil... I així, ens han col·lat allò que diuen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que sota la propaganda de promoure i harmonitzar els estudis internacionals a la “moderna Europa”, ens ha ficat els bancs i les multinacionals dins les aules, eliminant progressivament qualsevol coneixement crític que els puga ser perillós. I quan acabem els estudis què? Ja ho sabem: contractes de pràctiques o de formació, suportar unes condicions humiliants de treball...i a callar o a l’atur!

I amb això, ens hem trobat que la maquinària estatal (amb el sindicalisme groc en primera línia) està maquinant l’enèsima reforma laboral. I quines solucions ens donarà als joves? Un nou Pla d’Ocupació (més aviat Explotació!) Juvenil: més contractes fem i més contractació via formació, que no cotitza i té un salari de misèria; i l’extensió de les ETT als serveis públics d’ocupació, per a ampliar el tràfic de joves. La mateixa recepta utilitzada els darrers 30 anys!

I perquè tenim ben clar que la superació d’açò no passa ni per la UE, ni per l’Estat espanyol ni per mans de cap “classe política”, els Col·lectius Juvenils del País Valencià convoquem i convidem a tots els i les joves valencianes a la manifestació que el proper 1r de maig recorrerà els carrers de Canals. Contra el seu model, contra les seues reformes, contra les seues misèries; contra els contractes fem i els salaris de misèria; contra les ETT i l’explotació laboral; contra Bolonya i la Reforma Laboral. Per un treball un digne; per una educació pròpia i adaptada a les necessitats de la joventut; pel dret d’emancipació juvenil; pel futur del nostre poble. I perquè sabem que la joventut tenim a les nostres mans el poder de transformar, decidir i construir el futur que volem.

Et quedaràs a casa?

Per la terra i pel treball, el 1r de maig totes a Canals!

Col·lectius Juvenils del País Valencià

Abril de 2010

L'assemblea de Maulets de la Ribera, va fer una pintada prop del metro per fer publicitat d'aquesta manifestació que recorrera Canals el dissabte 1 de maig.

Actes pel 25 d'abril a València: som Països Catalans! [23 i 24 d'abril]

L'Esquerra Independentista ha fet públiques les seues convocatòries pel 25 d'Abril de 2010. Els actes d'aquesta convocatòria giraran en torn a la territorialitat. El lema, ben clarificador, "Som Països Catalans" pretén ressaltar la necessitat d'avançar cap a la construcció nacional prenent com a referència conjunt del territori. Una construcció nacional que és l'aposta necessària per garantir la supervivència i integritat del nostre poble i que ens ajudarà a superar les barreres colonials que els estats espanyols i francés han plantejat amb l'objectiu d'assimilar-nos. L'Esquerra Independentista torna a posar sobre l'escenari la seua aposta en positiu per la unitat dels Països Catalans com a eina per aconseguir un futur digne per al nostre poble.

Els actes convocats per ENDAVANT (OSAN), CAJEI, MAULETS, COS, SEPC i ALERTA SOLIDÀRIA, amb el suport de la campanya "300 anys d'ocupació 300 anys de resistència", se centraran al cap i casal del País Valencià. Així el proper divendres 23 d'Abril a la Sala Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia de la Universitat de València se celebrarà un gran acte polític centrat sobre la territorialitat des d'un punt de vista cultural i lingüístic, però també com a marc de les lluites populars que es duen a terme arreu del territori, i com a aposta de futur per tal d'aconseguir un futur socialment just. L'acte que començarà puntualment a les 19:30h, comptarà amb diferents parlaments de representants de la cultura i portantveus independentistes, audiovisuals que il·lustraran la diversitat i unitat del nostre territori i de les lluites que en ell es duen a terme, albaes com a mostra de la nostra cultura popular, i l'actuació del grup NAIA http://www.myspace.com/somnaia que al seu repertori combina la música tradicional i el Pop, i musica versos d'alguns dels poetes valencians més representatius com ara Marc Granell, Ramon Guillem i Vicent Andrés Estellés.

A l'endemà, dissabte 24 d'Abril l'Esquerra Independentista es manifestarà una vegada més per tal de commemorar la diada nacional. Després de la convocatòria del 25 d'Abril passat, protagonitzada per la campanya "300 anys d'ocupació 300 anys de resistència", un mar d'estelades tornarà a inundar el centre de València per tal de portar a peu de carrer el projecte alliberador d'independència i socialisme per als Països Catalans. La manifestació eixirà a les 18h des de la Plaça de Sant Agustí de València.

Falles alternatives al Centre Social Terra!

L’altra cara de la lluna.

Les falles arriben, un any més, a la nostra ciutat. Els carrers es plenen de falleres i dolçaines, els masclets tornen a amanir els matins d'esta primavera que ja hauria de començar i les vesprades pareixen concebudes només per a omplir-nos l'estòmac de xurros i bunyols. Els monuments fallers s'alçaran vigorosament de nou a aquesta ciutat que pot pressumir de la lluna més popular de totes les llunes mundials, com també pot pressumir d'espècies polítiques endèmiques del nostre particular medi ambient mediterrani. Entre la xufa i el taronger, entre els circuits urbans de fórmula 1 i les ciutats de les arts i les ciències, entre regates i masclets, Cabanyals i Benimaclets, és comú la proliferació de Barberàs, de Camps i de Cotinos, d'Alartes, d'Osoros i d'altra fauna semblant.

Front aquesta cara fosca de la nostra estimada lluna, a les falles alternatives del Terra podreu descobrir la seua altra cara, la d'aquelles aborígens que resisteixen a aquesta fauna tremendament agressiva i destructora amb el seu medi òptim. A cada barri, a cada carrer, front la banalització de les falles, front les foscors que el fosc rostre de la lluna imposa al nostre voltant, donem-li llum, alegria i lluita, demostrem que sabem construïr la nostra pròpia festa, crítica, sàtira i autèntica, plena de contingut, plena de somnis, plena de llunes grans i clares.

L'altra cara de la lluna arriba al Terra per a totes aquelles persones que vulgau compartir durant estes falles un poquet de temps amb nosaltres!

Dimarts 9

17h Campionat de Xamelo

Dimecres 10

17h Campionat de Truc

Divendres 12

17h Campionat del Savi

(Joc de preguntes dels Països Catalans)

Dissabte 13

21:30 Sopar de pa-i-porta. Apunteu-vos al Terra.

Per 5€, nosaltres posem la picaeta i la beguda!

23:00 Concert d’Eina. Entrada 5€

Dimarts 16

Pel matí, plantarem la falla del Terra, la qual podreu visitar al llarg de tot el dia.

13:00 Paelles.

Nosaltres fiquem la llenya i la musiqueta

17:00 Concert amb el cantautor Lluís Vicent

18:30 Xerrada: Altra manera d’entendre les falles

amb Manuela Trasobares Haro (Artista fallera, Mezzosoprano, Pintora i Escultora)

20:30 Taller de danses.

21:30 Sopar popular al carrer.

Tapetes, beguda i torrà 10€ (com sempre tindrem una opció vegetariana.)

23:30 Cercavila amb correfoc i muixeranga pels carrers de Benimaclet que finalitzarà amb la cremà de la nostra falla!

Totes les activitats al centre social Terra o al mateix carrer. C/Baró de Sant Petrillo, 9

Dones, les crisis ens fan més precàries

Avui fa cent anys que Clara Zetkin va proposar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un segle després, la situació de les dones continua essent definida per la mateixa paraula que llavors: explotació. Explotació com a treballadores, com a dones sotmeses a la doble jornada, com a joves condemnades a la precarietat.

Una situació agreujada, a més, pel context de crisi endèmica del capitalisme, que accentua les desigualtats a les quals ens sotmet el sistema patriarcal.

Aquesta crisi, generada en gran part per les operacions financeres tòxiques dels bancs i caixes, l’estem pagant la classe treballadora, i dins d’aquests, especialment les dones i més si som joves i immigrades. Malgrat el pas dels segles, doncs, les dones continuem essent –com va dir Flora Tristan- les “proletàries del proletariat”.

Les estadístiques oficials han afirmat sempre que aquesta crisi no afectava especialment la població femenina, ja que els sectors més afectats –la construcció i l’automoció- estan ocupats majoritàriament per homes. Aquestes dades, a més de ser una fal•làcia perquè no tenen en compte l’economia submergida, estan obsoletes, ja que tot apunta a una feminització evident de la crisi, que comença a afectar molt seriosament el sector serveis. De la mateixa manera, la xifra oficial d’aturades als Països Catalans (1.400.000 persones) no reflecteix la realitat, ja que no té en compte que el primer sector en patir la crisi han estat les feines dedicades a la cura (cangurs, cuidadores, netejadores, professores de repàs), majoritàriament desenvolupades per dones joves. Precisament, la crisi ha propiciat que les famílies catalanes prescindeixin en primer lloc d’aquest tipus de feines –remunerades, però no reconegudes ni dignificades-, amb la doble conseqüència per a les treballadores, que es queden sense una feina que passarà a engruixir la “doble jornada” d’una altra dona. Aquest increment de les tasques domèstiques i de cura, comporten un empitjorament de les condicions de les dones, a més de conseqüències per la salut física i mental (estrès, ansietat, depressions) i de socialització, ja que disminueix el temps que es destina a l’oci i a la formació.

Per altra banda, l’actual situació econòmica augmenta la precarietat de les joves estudiants, que sumen a l’increment del cost dels seus estudis, propiciat per la progressiva privatització de l’ensenyament, un augment de la temporalitat i la flexibilitat laboral. Així, els i les joves ens trobem desenvolupant feines cada cop menys valorades i pitjor pagades per sufragar una educació cada vegada més costosa.
A nivell legal, ens trobem amb què l’Estat Espanyol ha aprovat lleis destinades a una suposada millora dels drets de les dones, que a hores d’ara encara no ha implementat, com per exemple la Llei de Dependència. A més a més, la nova Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, aprovada al febrer, no millora substancialment el dret a l’avortament, ja que aquest continua sense ser sufragat per la xarxa sanitària pública, esdevenint inassumible econòmicament per a moltes dones.

Cent anys desprès, doncs, continuem oprimides i explotades, sense dret a decidir sobre els nostres propis cossos i condemnades a mil i una formes de precarietat.
I cent anys desprès, recuperarem la lluita de totes aquelles dones que, com Zetkin, es van organitzar en la lluita feminista, per alliberar les treballadores de tot el món.

Dones, organitzem-nos en la lluita de les treballadores!
Contra el patriarcat, feminisme de classe!

Dinar popular i xerrada en motiu del 25 de novembre a Carlet

A partir de les13h Dinar popular,6 euros entrepà.beguda i "picadeta"
A partir de les 16:00 Xerrada sobre la violència de gènere


Per aconseguir els tíquets.contacta amb:

jovessamarucs@gmail.com
mauletslaribera@gmail.com