150 joves es manifesten a Canals sota el lema "per la terra i pel treball".

    Més de 150 persones es manifestaren el passat 1 de Maig a la localitat de Canals en la convocatòria realitzada per la Trobada de Col·lectius Juvenils del País Valencià.

    La manifestació transcorregué pels principals carrers de Canals mentre els participants corejaven lemes com ara "per la terra i pel treball, a la vaga general", "valenciana o estrangera, la mateixa classe obrera" o "accident laboral, terrorisme empresarial". Durant el recorregut es penjà una pancarta a la seu de Comissions Obreres amb el lema "els vostres pactes, les nostres misèries".

    Mentre avançava la manifestació es repartiren més 500 octavetes on es reflectien les principals reivindicacions dels manifestants, entre les que destaquen la denúncia de l’actual estat de la situació socio-laboral i estudiantil dels joves valencians.

    La manifestació acabà amb un acte polític on es realitzaren 2 parlaments. El primer parlament es va fer en nom de tots els col·lectius convocants i el segon el van realitzar de manera conjunta un portaveu de l’Assemblea de Joves de la Costera i de l’Assemblea de Joves Cremats de Xàtiva.

Trobada de Col·lectius Juvenils del País Valencià

PEL XÚQUER, PEL NOSTRE FUTUR!

MANIFEST. PEL XÚQUER, PEL NOSTRE FUTUR

El Xúquer ha estat sempre el riu valencià per excel·lència, el cor de l'aigua
per als habitants de la Ribera i per a tots els valencians i valencianes. Durant
dècades ha alimentat una agricultura llegendària d'horts, arrossars i tarongerars
i ha mantingut l'Albufera sana i plena de vida. I després de tot açò, encara
arribava a Cullera viu i amb força, fertilitzant la mar i renovant la sorra de
les platges. Al voltant d’aquesta riquesa s’ha creat la nostra societat. Per tot
això el riu és part del nostre patrimoni, del nostre territori, de la nostra cultura
i de la nostra història.
El 2005, ens manifestàrem contra el transvasament projectat des de Cortes
de Pallàs i aconseguírem un canvi substancial en el projecte. Ara, cinc anys
després, el Xúquer, l’Albufera i la seua conca estan de nou en perill.
La falta de voluntat política, tant del Ministeri de Medi Ambient com de
la Generalitat Valenciana, per recuperar i protegir els nostre rius, aqüífers i
aiguamolls, posa en perill els escassos avanços aconseguits en els darrers
anys i pinten un panorama pessimista per al futur. Les abundants, però
puntuals, precipitacions produïdes aquests darrers mesos no poden fer-nos
oblidar que els nostres recursos hídrics són cada vegada més escassos i que
els espais d’aigua estan sotmesos a pressions i demandes insostenibles.
- Volem beure aigua sense nitrats, garantint l’abastiment dels pobles
de la Ribera amb aigua del Xúquer de la millor qualitat.
- Que en cap cas l’aigua transferida del Xúquer al Vinalopó es
destine a l’especulació urbanística, respectant els acords que la destinen
a usos agrícoles i a la recuperació dels aqüífers sobreexplotats.
- Acabar amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental
que esgota el riu i el deixa sense cabal.
- Per un nou Pla de Conca. Cabals ecològics, ja! Desbloquejar, de
manera urgent, l’elaboració del nou Pla de Conca del Xúquer d’acord amb
els principis i exigències de la Directiva Marc de l’Aigua.
- Compliment del Pla de Recuperació del Xúquer, aprovat el 2008.
- Defensa dels regadius tradicionals i d’una agricultura sostenible.
Els ciutadans i ciutadanes de la Ribera, de les comarques veïnes i de tot
el País hem d’alçar-nos per a defensar el nostre futur. Hem d’evitar la mort
del Xúquer, que seria també la mort de l'Albufera i dels nostres paisatges
tradicionals.

Per la nostra terra! Pel Xúquer, l’Albufera i els aqüífers!
Al Xúquer no li sobra aigua! El riu és nostre i el volem viu!

Acudeix! Dissabte 29 de maig, 18:00, Plaça de l’Ajuntament de Sueca

Manifestació 25 d'abril

Aquest 25 d’Abril celebrem la nostra diada nacional, i milers de persones tornem a eixir al carrer per defensar la nostra identitat, el nostre territori, i el nostre poble i també per assenyalar el camí d’estels que ens portarà cap a la llibertat. Cada 25 d’Abril demostrem als nostres opressors que malgrat els més de tres segles d’ocupació, malgrat l’explotació a la qual sotmeten a la classe treballadora, mantenim la nostra dignitat com a poble rebel.

Els Països Catalans som un poble en moviment. Unit per una llengua tan arrelada a aquesta terra que ha sobreviscut durant segles a l’intent d’extermini dels poderosos estats espanyol i francès. La llengua catalana salvada i sostinguda arreu del territori per aquells sectors socials que mai han venut al seu país: les classes populars. La metxa de la nostra cultura continua encesa i es manifesta arreu del territori mitjançant la nostra música, els nostres cants, les nostres danses, les nostres festes populars, les nostres tradicions,... sobreviu gràcies a l’empenta de la nostra gent, en especial del jovent. A principis d’enguany han tornat a caure sobre les tradicions dels Països Catalans noves restriccions, com ara l’anomenada directiva europea del foc, la nostra cultura amb el seu tarannà marcadament desobedient ha demostrat històricament que, malgrat els entrebancs, salta el filferro institucional, burla totes les prohibicions i perviu a través del temps.

Malgrat que ens ho repetisquen una, cent o mil vegades, no som, no hem sigut mai, un poble muelle, pactista, meninfot. Els Països Catalans estan forjats en el foc del combat i la nostra història està plagada d’episodis de rebel·lia i resistència, de revoltes i lluites populars. Agermanats, segadors, maulets, miquelets, ludistes, vaguistes, internacionalistes, feministes, anarcosindicalistes, comunistes, ecologistes, insumbissos, okupes, independentistes,... formen part de la nostra memòria històrica i del nostre present de lluita.

Els Països Catalans som una nació. Però una nació no només està conformada per les diferents manifestacions de la nostra llengua i cultura. La nació la formem les persones, les relacions humanes i econòmiques que establim entre nosaltres.

L’enemic ho té clar, reconeix la nostra singularitat, i actua en conseqüència. En l’actual crisi econòmica el capitalisme colpeja especialment la classe treballadora dels Països Catalans imposant-nos un plus de precarietat, que en especial impacta entre les dones, les i els immigrants, i les i els joves. A casa nostra, hi ha més d’1.600.000 persones aturades. L’atur del jovent supera el 42%. El fet que els Països Catalans concentren més del 40% dels ERO i tancaments d’empreses de tot l’estat espanyol no és una casualitat. Misèria i frustració s’escampen arreu de les comarques i així, mitjançant els tancaments, la precarietat i els acomiadaments, Espanya i França pretenen destruir les nostres fonts de vida, empobrir-nos per fer-nos més dependents,... en definitiva, el capitalisme salvatge i l’opressió nacional espanyola i francesa volen destruir la notra terra, neutralitzar-la, relegar-la al no-res.

És moment, doncs, que les persones treballadores d’arreu dels Països Catalans prenguem consciència del que som i de qui tenim enfront. Que el nostre poble cree xarxes de lluita allà on l’opressió nacional i social és present, i bastisca mecanismes de combat que el porten, a poc a poc, a constituir-se en un agent social actiu i vertebrador. Amb la Unitat Popular, la sinergia de totes les lluites a cada barri, poble i ciutat, els Països Catalans aconseguiran el seu alliberament nacional i social. L’Esquerra Independentista té un paper cabdal aquesta construcció del contrapoder popular a la nostra nació ja que aportem estratègia i tàctica, treballem sectorialment en diferents àmbits, des del sindicalisme a la defensa de l’ensenyament públic, des de les organitzacions de joves a la defensa del patrimoni, i donada la nostra implantació arreu dels Països Catalans podem donar una perspectiva territorial més ampla i servir de connector de lluites.

La Unitat Popular per la que treballem ha de tindre com objectius mínims la territorialitat, la defensa del dret a l’autodeterminació i la defensa dels drets de la classe treballadora. Des de l’Esquerra Independentista apostem per la construcció nacional dels Països Catalans. Entenem que la Unitat Popular té un paper clau en aquest sentit, donat que la construcció nacional només pot avançar al marge dels marcs autonòmics/regionals i constitucionals espanyol i francès. Cal que siguem capaços de desobeir els poders dels estats, que estem disposats a la confrontació, per tal de poder assolir un futur lliure. I alhora cal que siguem creatius per teixir la nostra nació des de l’activació de les iniciatives populars que traspassen les fronteres administratives i arrelen en el si del nostre poble.

I recordem: tot projecte emancipador que no prenga el marc nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, serà incomplet i farcit de contradiccions.

Perquè cap territori català ha de quedar exclós de l’alliberament: el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra... tots i totes...

Som Països Catalans!

Signem el manifest com a organitzacions de l’Esquerra Independentista:

Endavant (OSAN), CAJEI, COS, Maulets, SEPC, Alerta Solidària.

PER LA TERRA I PEL TREBALL, L'1 DE MAIG TOTES A CANALS

103.800 joves o el que és el mateix: el 41’79%. Més de 4 de cada 10 joves del País Valencià que vol i pot treballar no té feina. Però això no és tot: quan arribem a treballar,entre 6 i 8 de cada 10 joves menors de 25 anys ho fem amb contractes temporals...Ai, l’Estat del Benestar!

Ens diuen que ens faciliten l’entrada al primer treball, i per a això, ens fan a mida els contractes de pràctiques, de formació, d’inserció o les Empreses de Treball de Temporal...i resulta que l’atur juvenil dobla l’atur de la resta de treballadors! També ens faciliten el cobrament del primer salari: els joves percebem un salari entre el 60% i el 70% del salari mig... Moltes gràcies per tot!

Les condicions no són millors per als joves que estudiem. Ens trobem una universitat totalment ocupada per la ideologia dominant. Amb una metodologia aliena a les necessitats dels estudiants i acrítica. A més, les retallades del pressupost públic, de les beques i ajudes i la devaluació dels serveis per als estudiants han precaritzat les condicions d’estudi i han transformat la Universitat en la fàbrica privada de producció de mà d’obra qualificada.

Precarietat és, doncs, el cognom de la joventut. La nostra precarietat, però, ni comença ni acaba amb el que diuen “crisi”; la nostra crisi fa molts anys que ha començat i té noms i cognoms: capitalisme. Precarietat pel que fa al treball i als estudis; i això es concreta en la manca de perspectives. El 75% dels joves entre 16 i 29 anys viuen encara amb els seus pares i quasi 1.000.000 de joves de tots els Països Catalans ni estudien ni treballen. Però això també ens afecta en la resta d’àmbits. Parlem del transport públics (infraestructures i horaris insuficients; pujades de preus...) dels processos que estan encetant de privatització d’altres serveis públics com l’educació i progressivament de la sanitat. També parlem de l’oci centrat en el consum massiu, (als centres comercials, a les discoteques; roba, drogues) entrant en la dinàmica de callar als estudis i al treball i consumir compulsivament fora d’ells per a oblidar momentàniament. I això queda reforçat per les noves tecnologies, el fanatisme de la indústria esportiva o la mediàtica industrial musical i de l’espectacle. A açò cal sumar-li que les relacions personals també es veuen afectades pels rols patriarcals que mantenen la ignorància i reprodueixen els estereotips sexuals i afectius.

I quina solució ens ofereix l’Estat? El Pla Bolonya i la Reforma Laboral! I també més centres comercials, més espectacles de la indústria musical, mediàtica i esportiva, i més modes i més tecnologia inútil... I així, ens han col·lat allò que diuen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que sota la propaganda de promoure i harmonitzar els estudis internacionals a la “moderna Europa”, ens ha ficat els bancs i les multinacionals dins les aules, eliminant progressivament qualsevol coneixement crític que els puga ser perillós. I quan acabem els estudis què? Ja ho sabem: contractes de pràctiques o de formació, suportar unes condicions humiliants de treball...i a callar o a l’atur!

I amb això, ens hem trobat que la maquinària estatal (amb el sindicalisme groc en primera línia) està maquinant l’enèsima reforma laboral. I quines solucions ens donarà als joves? Un nou Pla d’Ocupació (més aviat Explotació!) Juvenil: més contractes fem i més contractació via formació, que no cotitza i té un salari de misèria; i l’extensió de les ETT als serveis públics d’ocupació, per a ampliar el tràfic de joves. La mateixa recepta utilitzada els darrers 30 anys!

I perquè tenim ben clar que la superació d’açò no passa ni per la UE, ni per l’Estat espanyol ni per mans de cap “classe política”, els Col·lectius Juvenils del País Valencià convoquem i convidem a tots els i les joves valencianes a la manifestació que el proper 1r de maig recorrerà els carrers de Canals. Contra el seu model, contra les seues reformes, contra les seues misèries; contra els contractes fem i els salaris de misèria; contra les ETT i l’explotació laboral; contra Bolonya i la Reforma Laboral. Per un treball un digne; per una educació pròpia i adaptada a les necessitats de la joventut; pel dret d’emancipació juvenil; pel futur del nostre poble. I perquè sabem que la joventut tenim a les nostres mans el poder de transformar, decidir i construir el futur que volem.

Et quedaràs a casa?

Per la terra i pel treball, el 1r de maig totes a Canals!

Col·lectius Juvenils del País Valencià

Abril de 2010

L'assemblea de Maulets de la Ribera, va fer una pintada prop del metro per fer publicitat d'aquesta manifestació que recorrera Canals el dissabte 1 de maig.

Actes pel 25 d'abril a València: som Països Catalans! [23 i 24 d'abril]

L'Esquerra Independentista ha fet públiques les seues convocatòries pel 25 d'Abril de 2010. Els actes d'aquesta convocatòria giraran en torn a la territorialitat. El lema, ben clarificador, "Som Països Catalans" pretén ressaltar la necessitat d'avançar cap a la construcció nacional prenent com a referència conjunt del territori. Una construcció nacional que és l'aposta necessària per garantir la supervivència i integritat del nostre poble i que ens ajudarà a superar les barreres colonials que els estats espanyols i francés han plantejat amb l'objectiu d'assimilar-nos. L'Esquerra Independentista torna a posar sobre l'escenari la seua aposta en positiu per la unitat dels Països Catalans com a eina per aconseguir un futur digne per al nostre poble.

Els actes convocats per ENDAVANT (OSAN), CAJEI, MAULETS, COS, SEPC i ALERTA SOLIDÀRIA, amb el suport de la campanya "300 anys d'ocupació 300 anys de resistència", se centraran al cap i casal del País Valencià. Així el proper divendres 23 d'Abril a la Sala Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia de la Universitat de València se celebrarà un gran acte polític centrat sobre la territorialitat des d'un punt de vista cultural i lingüístic, però també com a marc de les lluites populars que es duen a terme arreu del territori, i com a aposta de futur per tal d'aconseguir un futur socialment just. L'acte que començarà puntualment a les 19:30h, comptarà amb diferents parlaments de representants de la cultura i portantveus independentistes, audiovisuals que il·lustraran la diversitat i unitat del nostre territori i de les lluites que en ell es duen a terme, albaes com a mostra de la nostra cultura popular, i l'actuació del grup NAIA http://www.myspace.com/somnaia que al seu repertori combina la música tradicional i el Pop, i musica versos d'alguns dels poetes valencians més representatius com ara Marc Granell, Ramon Guillem i Vicent Andrés Estellés.

A l'endemà, dissabte 24 d'Abril l'Esquerra Independentista es manifestarà una vegada més per tal de commemorar la diada nacional. Després de la convocatòria del 25 d'Abril passat, protagonitzada per la campanya "300 anys d'ocupació 300 anys de resistència", un mar d'estelades tornarà a inundar el centre de València per tal de portar a peu de carrer el projecte alliberador d'independència i socialisme per als Països Catalans. La manifestació eixirà a les 18h des de la Plaça de Sant Agustí de València.

Falles alternatives al Centre Social Terra!

L’altra cara de la lluna.

Les falles arriben, un any més, a la nostra ciutat. Els carrers es plenen de falleres i dolçaines, els masclets tornen a amanir els matins d'esta primavera que ja hauria de començar i les vesprades pareixen concebudes només per a omplir-nos l'estòmac de xurros i bunyols. Els monuments fallers s'alçaran vigorosament de nou a aquesta ciutat que pot pressumir de la lluna més popular de totes les llunes mundials, com també pot pressumir d'espècies polítiques endèmiques del nostre particular medi ambient mediterrani. Entre la xufa i el taronger, entre els circuits urbans de fórmula 1 i les ciutats de les arts i les ciències, entre regates i masclets, Cabanyals i Benimaclets, és comú la proliferació de Barberàs, de Camps i de Cotinos, d'Alartes, d'Osoros i d'altra fauna semblant.

Front aquesta cara fosca de la nostra estimada lluna, a les falles alternatives del Terra podreu descobrir la seua altra cara, la d'aquelles aborígens que resisteixen a aquesta fauna tremendament agressiva i destructora amb el seu medi òptim. A cada barri, a cada carrer, front la banalització de les falles, front les foscors que el fosc rostre de la lluna imposa al nostre voltant, donem-li llum, alegria i lluita, demostrem que sabem construïr la nostra pròpia festa, crítica, sàtira i autèntica, plena de contingut, plena de somnis, plena de llunes grans i clares.

L'altra cara de la lluna arriba al Terra per a totes aquelles persones que vulgau compartir durant estes falles un poquet de temps amb nosaltres!

Dimarts 9

17h Campionat de Xamelo

Dimecres 10

17h Campionat de Truc

Divendres 12

17h Campionat del Savi

(Joc de preguntes dels Països Catalans)

Dissabte 13

21:30 Sopar de pa-i-porta. Apunteu-vos al Terra.

Per 5€, nosaltres posem la picaeta i la beguda!

23:00 Concert d’Eina. Entrada 5€

Dimarts 16

Pel matí, plantarem la falla del Terra, la qual podreu visitar al llarg de tot el dia.

13:00 Paelles.

Nosaltres fiquem la llenya i la musiqueta

17:00 Concert amb el cantautor Lluís Vicent

18:30 Xerrada: Altra manera d’entendre les falles

amb Manuela Trasobares Haro (Artista fallera, Mezzosoprano, Pintora i Escultora)

20:30 Taller de danses.

21:30 Sopar popular al carrer.

Tapetes, beguda i torrà 10€ (com sempre tindrem una opció vegetariana.)

23:30 Cercavila amb correfoc i muixeranga pels carrers de Benimaclet que finalitzarà amb la cremà de la nostra falla!

Totes les activitats al centre social Terra o al mateix carrer. C/Baró de Sant Petrillo, 9

Dones, les crisis ens fan més precàries

Avui fa cent anys que Clara Zetkin va proposar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un segle després, la situació de les dones continua essent definida per la mateixa paraula que llavors: explotació. Explotació com a treballadores, com a dones sotmeses a la doble jornada, com a joves condemnades a la precarietat.

Una situació agreujada, a més, pel context de crisi endèmica del capitalisme, que accentua les desigualtats a les quals ens sotmet el sistema patriarcal.

Aquesta crisi, generada en gran part per les operacions financeres tòxiques dels bancs i caixes, l’estem pagant la classe treballadora, i dins d’aquests, especialment les dones i més si som joves i immigrades. Malgrat el pas dels segles, doncs, les dones continuem essent –com va dir Flora Tristan- les “proletàries del proletariat”.

Les estadístiques oficials han afirmat sempre que aquesta crisi no afectava especialment la població femenina, ja que els sectors més afectats –la construcció i l’automoció- estan ocupats majoritàriament per homes. Aquestes dades, a més de ser una fal•làcia perquè no tenen en compte l’economia submergida, estan obsoletes, ja que tot apunta a una feminització evident de la crisi, que comença a afectar molt seriosament el sector serveis. De la mateixa manera, la xifra oficial d’aturades als Països Catalans (1.400.000 persones) no reflecteix la realitat, ja que no té en compte que el primer sector en patir la crisi han estat les feines dedicades a la cura (cangurs, cuidadores, netejadores, professores de repàs), majoritàriament desenvolupades per dones joves. Precisament, la crisi ha propiciat que les famílies catalanes prescindeixin en primer lloc d’aquest tipus de feines –remunerades, però no reconegudes ni dignificades-, amb la doble conseqüència per a les treballadores, que es queden sense una feina que passarà a engruixir la “doble jornada” d’una altra dona. Aquest increment de les tasques domèstiques i de cura, comporten un empitjorament de les condicions de les dones, a més de conseqüències per la salut física i mental (estrès, ansietat, depressions) i de socialització, ja que disminueix el temps que es destina a l’oci i a la formació.

Per altra banda, l’actual situació econòmica augmenta la precarietat de les joves estudiants, que sumen a l’increment del cost dels seus estudis, propiciat per la progressiva privatització de l’ensenyament, un augment de la temporalitat i la flexibilitat laboral. Així, els i les joves ens trobem desenvolupant feines cada cop menys valorades i pitjor pagades per sufragar una educació cada vegada més costosa.
A nivell legal, ens trobem amb què l’Estat Espanyol ha aprovat lleis destinades a una suposada millora dels drets de les dones, que a hores d’ara encara no ha implementat, com per exemple la Llei de Dependència. A més a més, la nova Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, aprovada al febrer, no millora substancialment el dret a l’avortament, ja que aquest continua sense ser sufragat per la xarxa sanitària pública, esdevenint inassumible econòmicament per a moltes dones.

Cent anys desprès, doncs, continuem oprimides i explotades, sense dret a decidir sobre els nostres propis cossos i condemnades a mil i una formes de precarietat.
I cent anys desprès, recuperarem la lluita de totes aquelles dones que, com Zetkin, es van organitzar en la lluita feminista, per alliberar les treballadores de tot el món.

Dones, organitzem-nos en la lluita de les treballadores!
Contra el patriarcat, feminisme de classe!