dissabte, 6 de novembre del 2010
Esborrem el tractat dels Pirineus!
Esborrem el tractat dels Pirineus! 351 anys fa ja que el Tractat dels Pirineus separà el què es coneix com a Catalunya Nord de la resta de la nació catalana. Una part, sota el jou xovinista i centralista de l'Estat francès, actualment en un procés de retallades socials que recentment ha afectat a l'edat de jubilació, un greu atemptat als drets socials. L'altra part, sota el jou de l'Estat espanyol, també immers en un procés de retallades socials. A ambdúes bandes d'aquesta frontera imposada, però, les resistències neixen i creixen amb més força que mai.
Esborrem el tractat dels Pirineus! 351 anys fa ja que el Tractat dels Pirineus separà el què es coneix com a Catalunya Nord de la resta de la nació catalana. Una part, sota el jou xovinista i centralista de l'Estat francès, actualment en un procés de retallades socials que recentment ha afectat a l'edat de jubilació, un greu atemptat als drets socials. L'altra part, sota el jou de l'Estat espanyol, també immers en un procés de retallades socials. A ambdúes bandes d'aquesta frontera imposada, però, les resistències neixen i creixen amb més força que mai. Cal no oblidar la història i és que enguany ja fa 351 anys de la separació de la nostra nació en 2 i cal que el jovent sortim a reivindicar que la nació catalana es manté malgrat la separació política imposada per la voluntat políitca dels estats espanyol i francès. I és que el 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria. I actualment els joves independentistes del segle XXI continuem aquesta lluita que es va iniciar fa tant temps en contra aquesta injustícia i moltres altres. El jovent independentista continuem al peu del canó i per això pujarem a Perpinyà el 6 de novembre a reivindicar que volem esborrar el tractat dels Pirineus i que mantindrem encesa la flama de la resistència. El dia 6 de novembre, puja a Perpinyà amb els busos organitzats des de Barcelona (amb parada a Girona). Maulets, el jovent independentista revolucionari Països Catalans, 5 de novembre de 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
dimarts, 28 de setembre del 2010
Cementeri Nuclear? NO! Ni ací, ni a cap lloc!
Per una vaga general combativa! Tombem les retallades!
Creiem que cal anar a la vaga per:
La nova reforma laboral constitueix la retallada de drets més gran des de la transició al postfranquisme augmentant la temporalitat, la presència de les ETT en sectors vetats fins ara i facilitant l'acomiadament i abaratint-lo.
La reducció del dèficit públic s'ha aplicat en tot el seu pes damunt les classes populars, ofegant-les encara més del que ja ho estaven, i deixant impune la classe empresarial, que és qui ens ha dut a l'actual crisi per culpa del procés d'acumulació de capitals sense control.
La pertinença a una UE d'Estats capitalistes, que pretenen crear un grup de poder supraestatal, ha dut a terme a acceptar les demandes neoliberals que el FMI, el BCE i el Consell d'Europa han exigit als Estats per tal d'augmentar encara més les diferències entre treballadors (cada dia més precaritzats) i empresaris i propietaris (cada dia més rics).
L'última demanda de la burgesia europea ha estat la d'augmentar l'edat de jubilació i el còmput de càlcul d'aquesta, fet que encara empitjorarà les expectatives de vida de les treballadores jubilades.
La claudicació constant de CCOO i UGT a portar a terme una lluita de classes contra la burgesia degut a l'esperit pactista i oportunista de les seues burocràcies ha impossibilitat una lluita col·lectiva durant el temps que s'han aplicat les diferents mesures. La seua funció ha estat sempre la de tranquil·litzar la classe dominant atacant a aquells qui lluiten per millorar la correlació de forces per a les treballadores, el pacte social és el darrer eufemisme dels sindicats grocs per vendre la pell dels treballadors a un empresariat cada cop més cínic.
Davant d'això no podem oblidar el paper de gestor del neoliberalisme que ha dut la socialdemocràcia actual, escorant-se encara més a la dreta respecte a la socialdemocràcia del segle XX, que ja va aturar els processos revolucionaris duts a països com Alemanya o Anglaterra. Amb una dreta cada cop amb un discurs més ultradretà i una “esquerra” amb un discurs més ambigu i una pràctica cada cop més liberal, només queda una opció: sortir al carrer i, com van fer els nostres avis i àvies, acceptar que ningú farà la feina per nosaltres: ni polítics ni “sindicalistes” professionals.
La lluita és al carrer, el 29-S el jovent hi serem!
Qui creus que ha de pagar aquesta crisi?
dimarts, 25 de maig del 2010
Ni transvassament, ni especulació, ni destrucció: els joves defensem el territori!
La Ribera, 25-05-2010
Des de les Assemblees de Joves de Cullera i de Sueca (integrades dins de la CAJEI) i des de l’Assemblea de Maulets de la Ribera es convoca a tots els joves de la comarca a mobilitzar-se una vegada més el proper dissabte 29 de maig a Sueca en contra del transvassament Xúquer-Vinalopó i de la política hídrica i especulativa del Govern del País Valencià.
Per als col·lectius juvenils el canvi de traçat del transvassament en cap cas va ser un triomf, sinó un error que van cometre Xúquer Viu i la resta de partits i entitats que van donar suport a aquest canvi.
Des d’un primer moment estava clar que l’aigua no aniria destinada a l’agricultura sinó als PAI’s que s’han projectat a les comarques del sud del País.
A més, cal recordar que l’aigüa que interessa transvassar no és la de Cullera (que està totalment podrida) sinó la dels aqüífers que voregen el traçat de les obres.
D’aquesta manera, després de repartir-se el pastís de l’obra pública que s’ha realitzat, punxaran els aqüífers de l’interior del País, cosa que farà que comarques com la Costera o el Comtat s’assequen en qüestió de temps, en detriment de les urbanitzacions, piscines i camps de golf projectades a les comarques de les Valls del Vinalopó.
Per últim, es vol recordar que el transvassament de l’ebre s’aturà degut a la fermensa de la gent de les Terres de l’Ebre i, en aquest cas, el País Valencià només el podrem salvar si ens mantenim ferms i no pactem amb l’enemic.
Ni transvassament, ni especulació, ni destrucció: els joves defensem el territori!
Assemblea de Joves de Cullera – CAJEI
Assemblea de Joves de Sueca – CAJEI
Assemblea de Maulets de la Ribera
dissabte, 8 de maig del 2010
150 joves es manifesten a Canals sota el lema "per la terra i pel treball".
La manifestació transcorregué pels principals carrers de Canals mentre els participants corejaven lemes com ara "per la terra i pel treball, a la vaga general", "valenciana o estrangera, la mateixa classe obrera" o "accident laboral, terrorisme empresarial". Durant el recorregut es penjà una pancarta a la seu de Comissions Obreres amb el lema "els vostres pactes, les nostres misèries".
Mentre avançava la manifestació es repartiren més 500 octavetes on es reflectien les principals reivindicacions dels manifestants, entre les que destaquen la denúncia de l’actual estat de la situació socio-laboral i estudiantil dels joves valencians.
La manifestació acabà amb un acte polític on es realitzaren 2 parlaments. El primer parlament es va fer en nom de tots els col·lectius convocants i el segon el van realitzar de manera conjunta un portaveu de l’Assemblea de Joves de la Costera i de l’Assemblea de Joves Cremats de Xàtiva.
dijous, 6 de maig del 2010
PEL XÚQUER, PEL NOSTRE FUTUR!

MANIFEST. PEL XÚQUER, PEL NOSTRE FUTUR
per als habitants de la Ribera i per a tots els valencians i valencianes. Durant
dècades ha alimentat una agricultura llegendària d'horts, arrossars i tarongerars
i ha mantingut l'Albufera sana i plena de vida. I després de tot açò, encara
arribava a Cullera viu i amb força, fertilitzant la mar i renovant la sorra de
les platges. Al voltant d’aquesta riquesa s’ha creat la nostra societat. Per tot
això el riu és part del nostre patrimoni, del nostre territori, de la nostra cultura
i de la nostra història.
El 2005, ens manifestàrem contra el transvasament projectat des de Cortes
de Pallàs i aconseguírem un canvi substancial en el projecte. Ara, cinc anys
després, el Xúquer, l’Albufera i la seua conca estan de nou en perill.
La falta de voluntat política, tant del Ministeri de Medi Ambient com de
la Generalitat Valenciana, per recuperar i protegir els nostre rius, aqüífers i
aiguamolls, posa en perill els escassos avanços aconseguits en els darrers
anys i pinten un panorama pessimista per al futur. Les abundants, però
puntuals, precipitacions produïdes aquests darrers mesos no poden fer-nos
oblidar que els nostres recursos hídrics són cada vegada més escassos i que
els espais d’aigua estan sotmesos a pressions i demandes insostenibles.
- Volem beure aigua sense nitrats, garantint l’abastiment dels pobles
de la Ribera amb aigua del Xúquer de la millor qualitat.
- Que en cap cas l’aigua transferida del Xúquer al Vinalopó es
destine a l’especulació urbanística, respectant els acords que la destinen
a usos agrícoles i a la recuperació dels aqüífers sobreexplotats.
- Acabar amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental
que esgota el riu i el deixa sense cabal.
- Per un nou Pla de Conca. Cabals ecològics, ja! Desbloquejar, de
manera urgent, l’elaboració del nou Pla de Conca del Xúquer d’acord amb
els principis i exigències de la Directiva Marc de l’Aigua.
- Compliment del Pla de Recuperació del Xúquer, aprovat el 2008.
- Defensa dels regadius tradicionals i d’una agricultura sostenible.
Els ciutadans i ciutadanes de la Ribera, de les comarques veïnes i de tot
el País hem d’alçar-nos per a defensar el nostre futur. Hem d’evitar la mort
del Xúquer, que seria també la mort de l'Albufera i dels nostres paisatges
tradicionals.
Per la nostra terra! Pel Xúquer, l’Albufera i els aqüífers!
Al Xúquer no li sobra aigua! El riu és nostre i el volem viu!
Acudeix! Dissabte 29 de maig, 18:00, Plaça de l’Ajuntament de Sueca


